Editorial
La salut també és urgent
Els focus s’han centrat les darreres legislatures en la situació de la branca de vellesa, però cada dia que passa el sistema sanitari hipoteca més i més un Govern que només el darrer any va haver d’injectar 45,8 milions a la branca de salut
La salut no té preu... però té cost. Els estats dimensionen el sistema sanitari nacional en funció de les seves possibilitats per garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini. En el nostre cas, hem gaudit durant anys d’un sistema públic que incorporava pràcticament tots els sanitaris liberals, amb múltiples convenis a l’exterior sense llistes d’espera i amb molts mitjans. Si inicialment els particulars i la CASS finançaven la factura, en els darrers anys ja no n’hi ha hagut prou. El Govern ha hagut de fer front als dèficits que exercici rere exercici s’han generat i que han crescut en progressió constant. A falta de conèixer els números de tancament d’aquest 2022, la darrera dada que tenim és l’aportació de 45,8 milions l’any passat, un 35 per cent més que l’exercici precedent. La perspectiva és que aquesta tendència es mantindrà els pròxims anys. La inclusió de noves prestacions, com l’atenció psicològica o nous tractaments de reproducció humana, per citar només dos exemples de l’ampliació de la cartera de serveis, són noves despeses que la caixa comuna haurà d’afrontar. S’hi sumen les demandes legítimes dels col·lectius convencionats amb la CASS que reivindiquen que el preu de la consulta autoritzat s’actualitzi. Els metges, els dentistes, els fisioterapeutes o els logopedes han expressat el seu malestar i han reclamat una actualització de les anomenades tarifes de responsabilitat, ja sigui amb la denúncia del conveni en vigor o amb peticions formals d’obertura de negociacions. Si des del vessant de la despesa la situació no és prometedora, encara ho és menys pel que fa als ingressos, ja que es preveu traspassar punts de cotització de la branca general a la de jubilació per apuntalar un sistema de pensions que necessita mesures urgents per evitar la fallida en molt pocs anys. Si bé aquesta és la prioritat, ajornada any rere any, és evident que caldrà un gran pacte d’estat per salvar el sistema sanitari que, per preservar els grans principis, implicarà renúncies dels afiliats però també dels proveïdors.