Editorial
A urgències quan cal
La saturació del servei d’urgències de l’hospital té molt a veure amb el fet que hi acaben patologies lleus que haurien de ser ateses a l’assistència primària. L’abús incrementa la pressió dels professionals i encareix el tractament
Urgències és una de les àrees més crítiques de qualsevol sistema de salut. El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) hi destina recursos per respondre a la demanda immediata d’atenció, que jerarquitza a través del triatge amb cinc nivells que van des de la reanimació, quan es produeix una situació de risc vital immediat, fins a no-urgent, un nivell que inclou les visites que podrien fer-se amb cita prèvia o al metge de capçalera. En aquests moments s’hi viu una situació de màxima pressió. A l’increment del nombre de casos fruit dels criteris estacionals se sumen problemes de recursos humans, amb quatre dels metges amb baixes de llarga durada i les dificultats per substituir-los. Aquesta situació ha obligat a recórrer als metges liberals per estendre el servei de permanències mèdiques, que funciona amb molt bons resultats dissabte i diumenge, a la resta de la setmana. Aquesta és una excel·lent via per derivar-hi, sempre amb cita prèvia, els casos que per la seva lleugeresa, mai haurien d’haver sortit de l’òrbita de l’assistència primària. El ministre de Salut recordava dijous al Consell a resposta de la consellera Montaner que urgències ha incrementat un 50% els seus efectius en cinc anys, mentre que el nombre de pacients ha crescut només un 9%. Cap servei públic, especialment un de tan volàtil, es pot dimensionar en funció de les puntes d’activitat ni es pot saturar per assumir patologies que no li correspondrien. No hauríem de caure en la temptació de criminalitzar el pacient culpant-lo de l’ús frívol d’un servei que hauria d’estar reservat als casos que ho justifiquin. El SAAS ha publicat un manual d’instruccions destinat a conscienciar els usuaris de la necessitat de no fer-ne un ús indiscriminat o abusiu. En paral·lel, les parts implicades hauran de valorar si la tria d’urgències per a patologies menys greus pot venir motivada per altres factors, com les dificultats per obtenir cita el mateix dia per part del metge preferent o la necessitat de disposar de certificació mèdica per a la feina o l’escola.