Editorial

Codi de conducta

El nou reglament aprovat ahir al Consell per àmplia majoria regula les bones pràctiques de l’activitat parlamentària, precisant les garanties democràtiques que ja es preveuen a la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Consell General va aprovar gairebé per unanimitat el codi de conducta dels parlamentaris. Gairebé perquè van desentonar les quatre abstencions de terceravia, formació que està perfeccionant l’art de no mullar-se gràcies a un elaboradíssim discurs del sí però no i de màximes del Manual Digest. Hauria estat important l’assentiment per evidenciar la voluntat sense matisos de tots els grups de regular els comportaments i les línies vermelles dels electes, les seves obligacions envers el càrrec que ocupen però també respecte a la ciutadania i els mitjans de comunicació, que el codi de conducta cita explícitament. La formació encapçalada per Josep Pintat va apuntar durant la sessió que el text aprovat “pot foragitar persones de molta vàlua de l’activitat pública”. Si un ciutadà decideix no presentar-se a les eleccions per no haver de complir disposicions bàsiques d’higiene demo­cràtica com les que estableix el codi, queda més que justificada la seva existència. La regulació és fruit del treball conjunt de totes les forces polítiques, i precisa i desenvolupa les obligacions previstes a la Constitució, al reglament del Consell, la darrera versió del qual es va aprovar el 2019, i a la Llei electoral i de referèndum. Els beneficiaris seran la societat i els mateixos parlamentaris, que tindran un marc precís dels drets i deures, de l’administració dels recursos econòmics atorgats pel Consell, de les retribucions, de l’obligatorietat d’assistir a les sessions, dels obsequis, de les despeses per activitats oficials fora del país i, sobretot, de les fórmules per afrontar i prevenir els conflictes d’interessos, un dels punts essencials del codi ètic. Com a anècdota queda el codi de vestimenta, on s’han obviat restriccions específiques com els pírcings o els tatuatges que en el seu moment van ser objecte de polèmica. Així, l’escull se salva amb ambigüitat demanant una “vestimenta que respecti la institució” en les sessions ordinàries i el gambeto, el tricorni i la medalla d’autoritat per a les sessions tradicionals.

tracking