Editorial
Incompliment legal
L’elevat volum de lleis aprovades comporta que els ciutadans i les empreses s’hi hagin d’adaptar. L’allau afecta la mateixa administració, incapaç de desenvolupar reglaments i normatives en els terminis fixats pel Consell General
La síndica recordava en la intervenció al Consell de Sant Tomàs que al final de la legislatura, marcada per l’impacte de la pandèmia, s’hauran aprovat un centenar de textos legals. Encara avui, a les portes de les generals, es prorrogaven els terminis de presentació d’esmenes de projectes i proposicions de llei a tràmit i falten encara textos tan bàsics com el pressupost o la reforma de l’impost de societats. Una elevada càrrega legislativa corre el risc de no poder ser digerida pels seus destinataris, siguin les administracions, les empreses o associacions o els ciutadans. Per a les societats, cada nova llei que emana del Consell i que els és d’aplicació representa una càrrega administrativa i uns costos extra dels quals l’executiu o el legislatiu no semblen ser-ne conscients. I el que és més greu, ni la mateixa administració compleix les lleis i els desenvolupaments reglamentaris que se’n deriven. El conseller del PS Jordi Font ha sotmès el Govern a un simple exercici sobre compliment a través de preguntes específiques a cada ministeri sobre els reglaments i normatives que el Govern ha d’implementar de les lleis aprovades les dues darreres legislatures i que encara estan pendents. Les respostes venen a confirmar les sospites del parlamentari. L’administració general és la primera que té dificultat per pair textos que ella mateixa ha impulsat. Per posar tan sols un exemple, el febrer del 2019 es va promulgar la Llei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica. Aquest text, llargament reivindicat pels funcionaris d’Exteriors, havia de desenvolupar-se a través de cinc reglaments, tots abans del 21 de març del 2020. Hores d’ara no se n’ha aprovat ni un i aquesta situació es repeteix en altres ministeris. Segurament hi ha múltiples raons que poden explicar els incompliments però no els justifiquen: excés de càrrega de treball dels funcionaris, lleis poc realistes, falta de rigor... La falta de desenvolupament deixa les lleis en paper mullat i trasllada a la ciutadania que l’administració és la primera a saltar-se els terminis.