Dades per a la reflexió

La mancança històrica de desplegament legislatiu per desenvolupar els drets laborals s’ha anat resolent els darrers anys. El 2008 se’n va fer un primer intent i deu anys després s’actualitzava el Codi de relacions laborals, s’aprovava una Llei de llibertat sindical i es regulava per primer cop el dret de vaga. El 2008 ja es va preveure la figura del delegat de personal, un representant dels treballadors en el si d’una empresa que exercia d’interlocutor davant la direcció. Aquella primera regulació ja va tenir una incidència escassa i els resultats no estan sent gaire més fructífers ara, amb un paquet legislatiu més desenvolupat i millorat. Poques empreses tenen interlocutors que defensin els interessos de la plantilla davant el patró i l’escenari sindical continua pràcticament en la mateixa situació que fa dues dècades. Els nous sindicats que han anat aflorant són públics i, fins i tot, es multipliquen en els cossos especials. Entretant, l’intent de la Unió Sindical d’Andorra de tenir presència en el sector privat no acaba de fructificar. Sí que s’ha assolit una branca sanitària però amb presència ara per ara a l’hospital que, de fet, ja havia tingut una associació de personal anys enrere. Què hi ha darrere d’aquesta desmobilització? La resposta varia en funció de qui la contesta. Els sindicats han esgrimit històricament la por a represàlies. El cert és que tot i que la legislació és garantista en aquest sentit, a Andorra encara hi ha temor a significar-se. Les dimensions del país potser no hi ajuden, tampoc la manca de cultura sindical o l’elevada rotació laboral. Però és una evidencia que amb sindicats arrelats en l’àmbit privat, amb comitès d’empresa en el si de les compa­nyies, hi guanyaria tothom. S’ha donat el sense sentit que a la negociació sobre la pujada salarial els interlocutors de la CEA eren empleats públics, que ja tenien garantit el 7% d’increment per al 2023. Evidentment se’ls ha d’agrair l’esforç perquè estaven defensant drets dels altres. Però, per normalitzar-se, la negociació col·lectiva necessita representants sindicals del privat.