Editorial
Èxit turístic
Andorra està de moda. El 2022 s’han superat els deu milions de pernoctacions, una xifra que hauria costat imaginar cinc anys enrere. El creixement dels turistes respecte als excursionistes comporta un augment del tiquet mitjà.
El turisme és una màquina ben engreixada que en els darrers anys ha incrementat el seu pes específic en el producte interior brut. Moltes coses s’han fet bé en la darrera dècada amb un ministeri de Turisme que ha assumit el lideratge del sector i uns privats que, en un moment de globalització, han entès que amb una oferta articulada a partir de la competitivitat dels preus no n’hi havia prou i que calia reforçar amb la millora de la qualitat dels productes i serveis oferts. Les estacions d’esquí han estat capdavanteres en aquesta estratègia. Primer de tot, invertint en la matèria primera amb un esforç en equipaments tecnològics per al cultiu de neu artificial i després potenciant els complements de restauració o d’après-ski. La proposta gastronòmica, on en pocs anys s’ha viscut un salt en la qualitat i la diversitat, i l’increment de l’oferta de gamma mitjana i alta en els allotjaments amb establiments amb serveis més exclusius són la millor demostració. Les xifres d’aquest 2022 evidencien els resultats que aquest canvi estratègic ha dut, establint-se un nou record de pernoctacions. Si el volum de visitants és representatiu encara ho és més el nombre de nits en allotjaments turístics. Els deu milions de pernoctacions d’aquest 2022 se situen quasi un milió per sobre dels millors registres històrics, assolits el passat 2021, i comporten l’increment del tiquet mitjà del visitant, que disposa de prou incentius per passar com a mínim una nit a Andorra. A més els turistes han augmentat el pes relatiu dins del total de visitants reduint la pressió sobre la xarxa viària del país. Tot i el beneficiós d’aquest canvi, hi ha efectes col·laterals que s’han de preveure i minimitzar. La gentrificació afegeix tensions al mercat immobiliari i un creixement sostingut com l’experimentat en els darrers anys no és sostenible en el mitjà termini. El treball de l’administració ha de ser precisament afavorir i acompanyar el sector privat en el canvi progressiu d’aquest turisme de volum per una proposta de més valor afegit.