Editorial
La decadència liberal
l’única vegada que set llistes han optat a les eleccions, tres van quedar fora del consell. la repetició d’aquest escenari és poc propici per als líders de quatre formacions que fa tot just vuit anys es presentaven sota la marca liberal.
Liberals d’Andorra va optar a les generals el 2015 sota el lideratge de Josep Pintat. La formació, que havia quedat diluïda en l’amalgama que va propiciar el naixement de DA, va salvar-se de la dissolució i va presentar una candidatura pròpia aliada amb l’antiga Unió Laurediana. Més enllà del mateix Pintat, van formar part de la llista Jordi Gallardo com a número dos; Ferran Costa, quatre; Carles Naudi i Judith Pallarés a la territorial de la Massana, i Carine Montaner a la parroquial laurediana. No cal aprofundir en les escissions i crisis periòdiques d’una formació que ha perdut un llençol en cada bugada. En els comicis, en què Antoni Martí va repetir majoria absoluta i es va viure l’esfondrament del PS, els Liberals es van convertir en la segona força amb el 27,68% dels vots, que els van donar dret a quatre escons, i quatre suplementaris de les territorials de la Massana i Sant Julià. El 2019 va partir-se en dues formacions: Liberals i terceravia, amb un minvant pes electoral del 12,4 i el 10’4%, respectivament, sumats quasi cinc punt per sota. I tot just vuit anys després, una autèntica eternitat en política, els extints membres de la formació es presentaran enquadrats en quatre forces polítiques diferents: Liberals d’Andorra (Josep Maria Cabanes), Acció (Pallarés), terceravia (Pintat) i Andorra Endavant (Montaner) sense comptar amb la més que probable integració dels massanencs CC a la llista de DA. La llei electoral reparteix a la llista nacional els escons proporcionalment però, en canvi, estableix un llindar prou elevat del 7,1%. La fragmentació ajuda a les forces més consolidades en detriment d’opcions més minoritàries. En les darreres eleccions, tres forces, una de les quals impulsades per un històric com Jaume Bartumeu, es van quedar fora del Consell. En aquest context, no és d’estranyar que els liberals de Cabanes, per molts desmentiments amb la boca petita que vulguin fer, busquessin l’aixopluc de la llista nacional de Xavier Espot davant de l’elevat risc de convertir-se en un partit irrellevant.