Editorial
El papa i el 'piccolo paese'
El papa Francesc va acomiadar en un sobri funeral el seu antecessor benet XVI, un pontífex amb un llegat de llums i ombres i que des de la nostra perspectiva passarà a la història pel concordat entre Andorra i la Santa Seu signat el 2008.
L’anàlisi de la trajectòria d’un papa té en el cas d’Andorra un vessant que va molt més enllà de la religió. L’Església catòlica ha estat un dels pilars sobre els quals s’ha recolzat el coprincipat des de la seva fundació amb el primer pareatge del 1278. Aquest fet transcendent i irrepetible dona un caire polític i quasi institucional a la figura del Sant Pare. Benet XVI, el primer papa que va renunciar al càrrec en set segles, va ser acomiadat ahir per milers de persones a la plaça de Sant Pere del Vaticà en un històric funeral que va comptar amb l’homilia del seu successor, el papa Francesc. Des d’Andorra, Joseph Ratzinger serà recordat com el pontífex que va reforçar la figura del cap d’Estat episcopal i va dotar d’un nou estatut jurídic a la relació amb l’Església a través del Concordat, un acord bilateral d’estat a estat. Si les converses es van iniciar el 1997 no va ser fins al 2008, tres anys després de l’accés del religiós alemany al papat, que es va segellar. El document firmat pels llavors cap de Govern, Albert Pintat, i el cardenal secretari d’Estat del Vaticà, Tarscicio Bertone, tancava, com a mínim, la qüestió sobre el poder temporal de l’Església i l’assumpció per part d’un dels seus membres, el bisbe d’Urgell del coprincipat, un debat que, segurament, hauria estat més complex d’haver-se allargat fins a l’actual papat. L’acord no fa més que transposar un llegat històric recollit a la Constitució a una norma jurídica reconeguda pel dret internacional. I Benet XVI va ser determinant en el desenllaç d’una negociació que es va allargar en el temps. El pontificat de Ratzinger, que va ser un intel·lectual i teòleg de referència, passarà a la història per la seva renúncia però també per la incapacitat de fer front a les lluites de poder, als escàndols de pederàstia o de caràcter econòmic al Vaticà. Tindrà també un lloc destacat a la història del nostre piccolo paese, fórmula que va emprar per referir-se a Andorra, en refermar la figura del copríncep episcopal i, per tant, un model institucional insòlit.