Editorial

El pecat de Carine Montaner

El salari de Ferran Costa i de la resta de càrrecs públics, ara consultable a les webs oficials, era considerat tot just fa un any secret. És difícil entendre que la consellera sigui processada per divulgar una informació d’interès general

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Si ja és poc edificant l’espectacle de dos polítics en actiu dirimint les seves diferències a través dels tribunals, encara ho és més que una consellera general sigui processada per presumpta revelació de secrets. El pecat de Carine Montaner no és altre que haver fet públic el salari de Ferran Costa quan ocupava la presidència del grup liberal. La informació, a la qual la parlamentària laurediana va accedir accidentalment per un error de la CASS, era del tot verídica i va servir per conèixer que el grup li complementava la retribució amb un extra. Montaner, en paral·lel, va fer declaracions sobre els “caramels” que l’empresa de Costa rebia de l’administració, amb referència a les adjudicacions rebudes per Inlingua. Si ja resulta insòlit que el mateix Costa presentés una querella criminal en contra acusant-la de diversos delictes, encara ho és més que la causa tingui recorregut a la justícia. Si bé el ple del Tribunal de Corts desestima els càrrecs de difamació i calúmnies em considerar la prevalença de la llibertat d’expressió respecte al dret d’honor en contextos de contesa política, la causa tira endavant per una presumpta revelació de secrets. La líder d’Andorra Endavant és processada per un presumpte delicte major basat en fer pública una informació d’interès general, com és el salari dels càrrecs electes, una informació que a la major part dels països del nostre entorn és de fàcil accés a les webs oficials. La paradoxa és que només unes setmanes després tota la graella salarial dels parlamentaris era consultable, per decisió del mateix Consell General, al portal del legislatiu, i que fa uns mesos s’ha aprovat una Llei de transparència, que de moment les institucions no tenen pressa per complir, que ho fixa com a obligació. Caldrà veure com evoluciona als tribunals una causa que, contràriament a allò que es perseguia, només reforça l’aura de Montaner, menyscaba la imatge del demandant i posa en evidència la distància entre les lleis i la seva interpretació i el sentit comú i la transparència.

tracking