Editorial
Una legislatura que s'esgota
El Consell General ha premut l’accelerador per liquidar la feina pendent. Superat el 31 de gener, en què s’aprova el pressupost del 2023, no hi haurà raó per no dissoldre la cambra parlamentària i convocar eleccions
El Consell General afronta un mes de gener trepidant. Comissions legislatives per analitzar les esmenes a lleis a tràmit parlamentari, sessions ordinàries per debatre-les i compareixences de ministres o d’altres càrrecs institucionals com la d’ahir del Raonador. En tot just dues setmanes hi ha convocats plens carregadíssims els dies 18, 30 i 31 per tancar el gruix dels textos presentats pel Govern i que tindrà la cirereta el darrer dia en el projecte de llei del pressupost, una eina que ha de garantir el funcionament en any electoral i la transició entre governs. També moltes de les altres lleis tenen una important càrrega política en regular qüestions transcendents, com ara els augments salarials per lluitar contra la inflació, la recerca en la salut i la biomedicina, la regulació de la iniciativa legislativa popular, les competències i funcions dels agents de circulació, dels autònoms, la modificació de la Llei d’inversió estrangera o l’adaptació del Codi de família a la recent sentència del Constitucional. El Govern, amb bon criteri, va valorar que no tenia sentit clausurar la legislatura sense l’aprovació de molts d’aquests projectes en què els ministeris han estat treballant en els darrers anys, tot i que caldria exigir-li que la constància en portar lleis fos directament proporcional al compliments dels compromisos reglamentaris que contenen. El pas següent a la marató de lleis i un cop descartada un altre cop la reforma del sistema de pensions hauria de ser la dissolució de la cambra per a la convocatòria electoral. Tot i que el cap de Govern s’ha mostrat molt caut sobre les dates, l’allargament de la legislatura més enllà del 31 de gener no tindria sentit des del punt de vista polític si no és per interessos tàctics. I, amb aquesta premissa, les dues dates més lògiques, que eviten l’encavalcament de la campanya i la Setmana Santa, són el 26 de març i el 2 d’abril. L’enigma s’hauria d’aclarir en el menor període de temps possible perquè tots els partits i els ciutadans sàpiguen a què atenir-se i amb quin calendari.