Editorial
Una fissura explícita
Acció cada cop es posa menys guants a l’hora de valorar la tasca dels seus antics correligionaris Gallardo i Filloy. Amb el panorama electoral encara per aclarir la possibilitat de reeditar l’actual pacte de Govern sembla inviable
El 29 de maig passat les primàries de Liberals d’Andorra eren el preludi de la fractura. Els dos partits resultants d’aquella ruptura han respectat el pacte de Govern, especialment Acció, que monopolitza la representació al Consell amb els quatre escons. La crisi fratricida no ha tingut conseqüències polítiques en el dia a dia de la majoria; els seus efectes van més enllà i canvien de forma substancial el panorama electoral. Els dubtes de la formació encapçalada per Judith Pallarés previs al debat al Consell General sobre una eventual aturada del projecte de l’heliport evidencien les dificultats de convivència. Acció, que sense intervenir en el ple va optar per no anar més lluny amb un trencament de la disciplina de vot, s’ha reivindicat posicionant-se amb matisos importants en alguns dels dossiers governamentals, com en les polítiques de captació d’inversió estrangera o d’habitatge, casualment àrees sota la responsabilitat directa d’excompanys com Jordi Gallardo o Víctor Filloy. En el cas de la infraestructura aeronàutica, l’objectiu de la crítica d’Acció torna a ser el ministre Gallardo, amb qui les posicions semblen irreconciliables. Si l’escissió de L’A ja va suposar un cop a l’estratègia de Demòcrates de traslladar el pacte de Govern a les llistes territorials, les noves tensions també dificulten la geometria variable amb acords específics en cada territori. La possibilitat que, per posar dos exemples, DA pacti de manera simultània a Andorra la Vella amb Liberals i a Escaldes amb Acció, operacions que pràcticament li garantirien la victòria, s’allunya. Xavier Espot, a qui la fragmentació electoral de fins a set llistes nacionals ajuda a priori, no pot oblidar com de convuls es torna el tancament de llistes propiciant aliances insòlites com la que van protagonitzar el 2019 els mateixos Liberals amb el pacte amb el PS a les territorials. L’escenari tampoc no és propici per a les dues formacions que, de no aconseguir comptar amb cap conseller territorial, corren el risc d’empetitir-se i esdevenir irrellevants.