Editorial
Creació i difusió
Les administracions, amb el ministeri de Cultura al capdavant, han apostat des de la pandèmia pels creadors locals. Els festivals, destinats a acostar l’obra al seu públic natural, han proliferat els darrers anys al llarg del territori
La Massana acull aquest cap de setmana la segona edició del Sant Antoni Music (SAM), un festival de petit format que dona veu als grups locals reservant espai a alguna proposta forana. Els dos reclams d’aquest any són el cantautor Lluís Cartes, que presenta el seu interessant Poetes, i la cantant de Súria Beth. L’esdeveniment se suma al catàleg de propostes destinades a enriquir l’oferta musical i ajudar i difondre els grups i solistes locals. El Jambo Street Music, per exemple, és una potent mostra de música al carrer més que consolidada. El model s’ha traslladat a d’altres disciplines, com el teatre o la dansa, amb el Canillo Scenic Arts, la primera edició del qual es va celebrar a l’agost, o el Festac, que també es va llançar a l’octubre a Sant Julià. La cultura urbana també ha tingut un impuls en aquesta parròquia amb el MovLav i a Escaldes-Engordany gràcies a l’Alpha Space. En paral·lel, el Govern i els comuns han anunciat la celebració a l’octubre de la mostra Andorra crea, un festival aparador de la creació artística local entesa àmpliament: música, arts plàstiques i visuals, arts escèniques o activitats literàries i editorials. Es tracta d’una evolució del cicle La cultura no s’atura, articulat durant la pandèmia. Les limitacions de mobilitat i d’aforament van dur les administracions a apostar obertament per l’oferta local, una confiança que ha esdevingut un estímul suplementari, ha servit per visualitzar l’abast de la creació andorrana i l’ha connectat amb el seu públic natural. I el canvi de registre s’ha fet extensiu a d’altres àmbits, com les festes majors, amb cada cop més presència de grups andorrans. La recent aprovació de l’estatut de l’artista suposa un nou avenç, fixant un marc per afavorir la professionalització, un salt endavant que ha d’anar acompanyat del màxim rigor en el diner públic destinat a la cultura discriminant el gra de la palla i primant la qualitat per davant del cafè per a tothom. Les darreres passes són molt encoratjadores però el camí de passar de creadors aïllats a una autèntica indústria cultural és llarg i sinuós.