Editorial

La complexitat d'una vaga

Els sindicats van anunciar al desembre que engegaven una caixa de solidaritat per fer front a la convocatòria d’una vaga general. Ara admeten les dificultats per aconseguir aportacions per nodrir-la a causa de la situació econòmica.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) assegura que la intenció de convocar una vaga general segueix intacta. Va ser Gabriel Ubach qui va anunciar al desembre, després de la manifestació del dia 8, que hi hauria mobilització si no es convocaven eleccions. I uns dies després, l’avís a l’executiu es completava amb l’anunci de la posada en marxa d’una caixa de solidaritat que havia de servir per compensar aquells treballadors que se sumessin a la jornada reivindicativa i perdessin, per tant, un dia de feina i sou. Ha passat un mes –amb les festes nadalenques pel mig, que sempre suposen una certa aturada de l’activitat–, i el líder sindical admet que s’estan trobant problemes per aconseguir aquestes aportacions dineràries a causa d’una situació econòmica que ha empitjorat la salut financera de les llars. Però recorda que no es tracta d’una iniciativa que es faci “d’un dia per l’altre” i que hi segueixen treballant. Als problemes econòmics que puguin al·legar els ciutadans als quals es demana cooperació s’ha d’afegir quelcom rellevant com ara l’absoluta falta de tradició en convocatòries d’aquesta mena al Principat, l’escassa representativitat sindical al sector privat i les dificultats per aconseguir un suport prou ampli de treballadors en les accions de protesta. La manifestació convocada el 8 de desembre passat va ser una evidència dels problemes de mobilització i si això succeeix en una acció puntual de carrer, quin resultat pot tenir una aturada laboral? Els sindicats hauran de prendre la decisió final, són els que tenen la capacitat de mesurar el grau de descontentament. Però les darreres experiències, les xifres sobre convenis col·lectius o comitès d’empresa formalitzats al sector privat tornen a evidenciar que només els treballadors de la funció pública estan mobilitzats de manera rellevant i tenen la capacitat de forçar canvis en les seves condicions. Un exemple –malgrat que per als sindicats quedarà curt– és la recuperació de les prejubilacions que es materialitzarà al pressupost d’aquest any.

tracking