'Popularitzar' les lleis

El Consell General va aprovar ahir, en la primera de les dues sessions de final de legislatura programades aquesta setmana, la llei de la iniciativa legislativa popular. Es tracta d’un text que regula la potestat de la ciutadania de presentar al Consell General proposicions de llei i que defineix el procediment a seguir per a la seva tramitació. La participació de la població està recollida a l’article 58 de la Constitució i ara, tres dècades després de l’aprovació de la Carta Magna, es precisa el mètode i els requisits a seguir per facilitar i emparar el suport de la població i els mecanismes que se seguiran per a la validació i la tramitació a la cambra. La llei, aprovada per assentiment, ha de servir per fomentar i afavorir la presentació de proposicions de llei populars, una figura marginal durant tots aquests anys i que va demostrar que tenia tot el sentit amb la presentació de la iniciativa per restringir el consum de tabac en llocs públics, una idea polèmica que va sorgir gràcies a la tenacitat de la impulsora, la periodista Noemí Rodríguez, que va recollir el suport de 2.209 signatures. En un moment de descrèdit global de les institucions, de crisi de la democràcia representativa i desafecció ciutadana, és més important que mai afavorir el debat i la implicació de la població fins i tot convidant-la a l’elaboració de les lleis més enllà de la simbòlica inclusió en el pressupost general o comunal d’un projecte concret avalat pels ciutadans. La Constitució fixa un sostre prou elevat de suport –un 10% del cens, que equival a més de 3.000 signatures– que actua com a fre. S’hi ha de sumar el desconeixement, l’escassa articulació social i la falta de tradició. La promulgació de la llei ha d’anar acompanyada la legislatura vinent d’un esforç del Consell General per donar a conèixer una figura que fa partícip el ciutadà del carrer de l’activitat legislativa i que permet introduir en el debat parlamentari temes d’interès general, unes propostes que en darrera instància han de rebre l’aval dels consellers, dipositaris de la sobirania nacional.