Editorial
De nou la inflació
La inflació serà un problema persistent aquest 2023. De moment al gener, lluny de moderar-se d’acord amb la tendència històrica, ha tornat a repuntar a causa principalment de l’increment del capítol d’aliments i begudes no alcohòliques
L’IPC avançat del gener ha tornat a confirmar els pitjors auguris. L’increment de preus, que en els darrers mesos s’havia contingut, torna a fregar màxims. El 7,4% d’increment se situa quatre dècimes per sobre respecte a l’acabament d’any i només dues per sota del 7,6% que va marcar el rècord de les darreres dècades, el mes de juliol. Fins que el càlcul no sigui definitiu el departament d’Estadística no detallarà l’evolució de cadascun dels grups que componen la cistella de la compra. De moment, ha atribuït la crescuda de preus principalment al comportament dels aliments i les begudes no alcohòliques i, tot i que en menor grau, al vestit i el calçat, que en les rebaixes han baixat menys que el gener de l’any passat. La dada té una transcendència especial en tractar-se tradicionalment d’un mes amb descens de preus. Als països veïns la inflació també ha crescut, però en menor proporció –només una dècima–, i encara s’incrementa més la diferència amb l’índex andorrà: Espanya (+5,8%) i França (+6%). En qualitat de país importador traslladem automàticament els augments de preus dels països d’origen de la mercaderia sumant-hi la inflació que generem nosaltres en gran part motivada perquè la nostra economia, lluny de refredar-se, ha crescut pel bon comportament del turisme, molt per sobre a la resta de països europeus. El Govern té escàs marge en l’aplicació de les polítiques antiinflacionistes més enllà de mesures puntuals com ara les limitacions en els arrendaments, no repercutir la totalitat dels increments del preu d’adquisició de l’energia en la factura o aplicar reduccions fiscals. A aquestes limitacions cal afegir-hi l’efecte que els augments salarials tenen sobre l’evolució dels preus. La paradoxa és que la principal mesura per combatre la inflació sigui l’encariment del preu del diner –la darrera alça del qual ha estat aprovada aquesta setmana pel Banc Central Europeu–, una solució que, mantinguda en el temps, penalitza les famílies i empreses hipotecades i amenaça de frenar totalment el creixement.