Editorial

Prohibit emmalaltir

No se’ls permet ni emmalaltir. Sense anar a l’obra no es cobra. Aquest és el tracte que una empresa dona als treballadors desplaçats del Perú, a banda d’altres accions que mereixen una condemna i una ràpida actuació

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El problema dels treballadors desplaçats –la majoria peruans– s’està fent una bola davant la passivitat que han demostrat fins ara les autoritats. Certament que Immigració mira amb lupa els contractes de treball per assegurar que són homologables amb la normativa andorrana, quelcom de sentit comú tenint en compte que treballen al país. La desafortunada frase del ministre d’Economia, Jordi Gallardo, quan va dir que prevalen les lleis del seu país, demostra el total desconeixement que hi havia sobre el que està passant, mentre que en el sector és de domini públic que una empresa –s’ha de recalcar que és només una la que ha fet esclatar tota aquesta polèmica– té els treballadors en una situació deplorable, uns sous ridículs i pràcticament controlats perquè, encara que molts tenen ganes de marxar davant de l’incompliment de les promeses, no poden fer-ho per falta de diners per pagar-se el bitllet del vol fins a Lima. És important dir que la resta d’empresaris ho fan bé, fins al punt que els paletes volen tornar a Andorra quan han passat els sis mesos que obliga la llei a estar fora del Principat als anomenats treballadors desplaçats. La situació és tremenda per als desafortunats que van creure en les paraules d’aquest empresari i del seu encarregat, un home definit sense escrúpols. Els empleats han de sentir paraules que semblen de segles passats: “Si no generes ingressos no cobres; és el que hi ha per menjar, si no us agrada no mengeu”, i altres frases del tot humiliants i dignes de ser analitzades per la justícia. Però aquests peruans, amb fama de bons treballadors i que han arribat davant la falta de mà d’obra, se senten indefensos i impotents en un país estranger, amb por de parlar i obligats a suportar la prepotència del cap, que els paga 400 euros menys del pactat i que compra el bitllet de tornada a aquells treballadors susceptibles de comportar un problema, com ara denunciar aquesta situació d’explotació. Ni emmalaltir se’ls permet. Potser és hora de centrar-se allà on se sap que s’ha d’actuar.

tracking