Editorial
Cens i participació
A poc a poc es van revelant els detalls fonamentals de les eleccions. Ahir els comuns van informar de la xifra total de ciutadans amb dret a vot i dilluns coneixerem el nombre de candidatures i els aspirants que les integren
El cens electoral ja frega la barrera dels 30.000 electors. Els comuns van penjar ahir les llistes definitives, que poden ser objecte de consulta per part dels ciutadans. Es tracta del primer pas d’una maquinària electoral que avança inexorablement cap al 2 d’abril i que va engegar el decret de dissolució del Consell i de convocatòria d’eleccions de dilluns passat. Aquests 29.957 votants poden semblar una xifra encara baixa respecte a un univers de població total de 81.588 habitants registrats pel servei d’Estadística el mes de desembre passat, però en canvi representa un creixement espectacular partint del cens electoral del 2003, ara fa quasi dues dècades. En vint anys s’ha doblat el nombre de ciutadans amb dret a vot fruit que les successives lleis de la nacionalitat han flexibilitzat gradualment la naturalització dels residents tot i que la barrera de vint anys continua sent prohibitiva. L’efecte de les obertures, no obstant això, s’ha quedat molt lluny de les perspectives del legislador per les reticències a renunciar a la nacionalitat d’origen com a condició sine qua non. El creixement del cens s’ha produït en paral·lel al descens de la participació a les eleccions, especialment a les comunals. Si bé era de preveure que a les parròquies altes seria complicat mantenir els elevadíssims nivells de participació –superiors al 80%–, el descens dràstic s’ha produït a les grans. Les darreres eleccions comunals, del desembre del 2019, es van tancar amb una paupèrrima participació de 56,5%, i en el cas d’Andorra la Vella no es va arribar ni al 50%. Les generals d’aquell any el percentatge d’un 68,3% va ser força millor, però a distància del 75,3% de les legislatives d’una dècada abans. El 2 d’abril la primera notícia rellevant la tindrem poca estona després del tancament dels col·legis electorals. Coneixerem si la diversitat de candidatures, la previsió de resultats ajustats i la conscienciació dels electors permetran una àmplia afluència a les urnes o bé si el nombre d’abstencionistes i la desafecció no para de créixer.