Editorial
Més anys d'educació
L’educació té sobre la taula un debat interessant amb l’ampliació de l’escolarització obligatòria fins als 18 anys, una extensió que obligaria a reformular el model cap a una oferta orientada a la capacitació professional
El debat a la comunitat educativa està servit. El Govern s’ha mostrat partidari de l’allargament de l’escolarització obligatòria dels tres als divuit anys, una mesura que s’ha inclòs al pla nacional de la infància i l’adolescència. Això significaria garantir que els infants i adolescents passen quinze anys a les aules en formació, en lloc dels deu actuals, endarrerint la incorporació al mercat laboral. No és tracta d’una idea trencadora. El Parlament europeu va aprovar el 2011 una recomanació als estats membres d’allargament de l’educació obligatòria per combatre l’abandonament escolar. En els darrers anys l’han adoptat diversos països, com Alemanya, els Països Baixos o Hongria. A Portugal es va decidir ampliar-la dels 15 als 18 anys amb excel·lents resultats visibles, amb la reducció de la taxa d’abandonament escolar, que en vint anys d’ha reduït del 44,3% el 2001 al 5,9% el 2021. També a Espanya el Consell Escolar de l’Estat, l’òrgan que agrupa tots els col·lectius relacionats amb el món educatiu, ha recomanat al govern obrir un debat sobre l’extensió de l’educació obligatòria fins a la majoria d’edat. El Sindicat de l’Ensenyament Públic ha estat el primer a posicionar-se obertament sobre aquesta qüestió. En una enquesta entre els afiliats, el 85% s’hi van mostrar contraris, un elevat percentatge que, segons els responsables de l’entitat, és atribuïble a les dificultats que ja suposa en molts casos retenir a les classes alumnes de 14 o 15 anys. El debat plantejat amb una simple pregunta és fals. La decisió d’ampliar l’ensenyança obligatòria ha d’anar acompanyat d’un replantejament general de la segona ensenyança, de la formació professional i el batxillerat, amb la creació de nous itineraris més adaptats i que assegurin una millor connexió amb el mercat laboral. No és una decisió que es pugui adoptar d’un curs a l’altre, sinó que requereix reflexió, planificació i mitjans, uns recursos que han de ser vistos com una inversió perquè permetran una major qualificació dels joves i reduiran situacions de risc social.