L'exemple de Liechtenstein

Quan el Govern és qüestionat sobre els beneficis d’un acord d’associació amb Europa la remissió al cas de Liechtenstein és pràcticament obligatòria. El primer ministre de l’estat centreeuropeu, Daniel Risch, acompanyat d’una delegació oficial ha realitzat una estada de dos dies a Andorra, on ha celebrat reunions al més alt nivell, però també ha tingut temps per interessar-se pel turisme de neu amb una visita sobre el terreny a Soldeu que també li ha permès conèixer detalls de la candidatura al Campionat del Món d’esquí. I per què emmirallar-se en Liechtenstein? Doncs perquè a aquest petit país alpí, situat entre Suïssa i Àustria, i de poc menys de 40.000 habitants, li ha anat molt bé. Encapçala el rànquing mundial en renda per capita amb 157.654 euros i és reconegut com un dels millors països en qualitat de vida. I ha arribat a aquests nivells de riquesa amb un acord molt similar al que Andorra espera aconseguir de la Unió Europea. L’accés directe al mercat interior de la UE, de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa, des d’una posició geogràfica central, li ha permès atreure emprenedors i desenvolupar productes líders al món, esdevenint un referent no tan sols per a Andorra, Mònaco i San Marino, sinó internacionalment. L’exemple també evidencia que Brussel·les no persegueix escanyar els microestats europeus, sinó establir lligams i aliances basades en l’interès comú i la lleialtat. Per a Andorra és molt més senzill presentar el cas d’èxit de Liechtenstein que no referir-se amb abstraccions a les bones perspectives que podria comportar l’assumpció de l’acord. Les comparacions, no obstant això, poden ser odioses. I si bé la fórmula d’encaix podria ser similar, hi ha molta distància entre els dos països. El lideratge en R+D+I o el grau de diversificació econòmica amb uns sectors financer, turístic i industrial molt competitius l’allunyen d’Andorra. Tot i això, si parlem de sistema institucional i polític o de model social, també hi ha molta distància, però en aquest cas favorable a Andorra.