Proposta insolidària

Els funcionaris tenien abans de la reforma del 2014 unes condicions de jubilació molt avantatjoses. Sense haver dut a terme cap tipus de cotització suplementària, l’Estat es comprometia a satisfer-los una pensió corresponent al 70% del seu darrer salari. I era el Govern qui ho assumia perquè havia d’aportar de les arques públiques aproximadament un terç de la factura mentre que la CASS es feia càrrec de la resta. Els càlculs realitzats per l’executiu el 2012 situaven els compromisos adquirits en els 800 milions d’euros i amenaçaven seriosament l’estabilitat financera de l’administració. El tracte era tan favorable als treballadors de l’administració que havia esdevingut un greuge des del punt de vista de la justícia i equitat amb els treballadors del sector privat, que amb cotitzacions idèntiques eren beneficiaris d’una pensió molt inferior. El 2014 es va tancar després de molts estira-i-arronses i tensió amb els sindicats de la funció pública una reforma de compromís, que continuava mantenint un tracte molt avantatjós per als funcionaris, en continuar indexant la pensió al darrer sou i garantir-ne el 60%, però que els obligava a incrementar l’aportació mensual. El Govern va ser possibilista, especialment davant la imminència de les eleccions generals del 2015, uns comicis en què va mantenir la majoria absoluta. Amb la proximitat d’una nova convocatòria electoral tots els col·lectius s’afanyen a fer la carta als reis/candidats i la plataforma sindical de treballadors públics no ha volgut ser menys. En un moment en què el futur de les pensions està en joc i que la branca vellesa de la CASS amenaça amb fallida si no es prenen un conjunt de mesures, totes elles traumàtiques, com ara l’increment de les cotitzacions o dels anys per a la jubilació, els representants dels funcionaris es despengen amb unes propostes insolidàries i demagògiques, que no només incrementarien la bretxa amb els assalariats privats sinó amb els mateixos companys que s’han incorporat a l’administració a posteriori.