Editorial
Acompanyar la gent gran
La posada en marxa del Servei d’Atenció Voluntària i Social, emparat pel Govern, compta ja amb una trentena de col·laboradors. Aquest equip pretén lluitar contra la solitud i aïllament social que pateix el col·lectiu de la gent gran
L’envelliment de la població i l’increment de l’esperança de vida han fet que el col·lectiu de la gent gran hagi guanyat volum i pes percentual a la societat andorrana. Actualment el formen prop de 12.000 persones a partir de 65 anys, fet que representa un 15 per cent del total de població, el gruix del qual gaudeix d’uns nivells alts d’autonomia i fa vida amb normalitat. El col·lectiu s’enfronta, no obstant això, a un problema poc visible però molt extés com és la solitud. Aquesta xacra no és exclusiva de les persones amb més edat però les afecta especialment sobretot en casos d’aillament familiar i mort de la parella, i porta associats molts problemes de salut tant de patologies físiques com mentals, entre les quals la depressió, els problemes cardiovasculars, la hipertensió o la pèrdua d’audició en son alguns exemples. Institucions i entitats treballen el concepte de l’envelliment actiu destinat a millorar la qualitat de vida amb l’organització d’activitats culturals o físiques i cursos educatius, però en molts casos cal treballar una atenció personalitzada per combatre la solitud i acompanyar-los emocionalment. Aquest suport és paral·lel al que presta el Servei d’Atenció Domiciliària, orientat a les persones que tenen limitada l’autonomia per realitzar tasques bàsiques de la vida diària o necessiten atenció permanent i a distància. Els voluntaris poden acompanyar els ancians al mateix domicili o a l’exterior, participant en activitats quotidianes com comprar o fer gestions o passejos. La creació d’un nou servei, emparat pel Govern, de voluntaris destinat al suport de la gent gran dona resposta a una necessitat en creixement i ha de permetre alleugerir la falta d’interacció social i millorar la salut física i emocional. El fet que sense haver-se promocionat obertament ja es disposi d’una trentena de persones disposades a compartir el seu temps lliure i que ja tinguin avançada una formació bàsica també demostra la conscienciació sobre aquesta problemàtica i la força que està adquirint el voluntariat a Andorra.