Proliferació de llistes

Sis són les llistes nacionals que finalment concorreran a les properes eleccions generals. DA, L’A, Acció, PS-SDP, Andorra Endavant i Concòrdia lluitaran per imposar-se en vots a la resta. A la seqüència de sigles hi ha una pèrdua inesperada amb l’anunci de Terceravia de no presentar-se, que ha acabat deixant el nombre de candidats a escollir en un menys que ara fa quatre anys. En el camí llarg i feixuc de tancar llistes hi va haver un altre intent frustrat. Enric Dolsa va intentar, sense èxit, tancar una llista amb Eusebi Nomen al capdavant. El poc marge de temps va deixar finalment en no res les reunions, les trucades i els moviments del polític ordinenc. En cas contrari, el 2A hauria pogut batre un nou rècord amb fins a vuit opcions si Nomen i Pintat ha-guessin aconseguit tancar candidatura. Insòlitament, van ser dos partits de dretes que, per diferents raons, no van aconse-guir trobar els suports necessaris. La bancada dreta queda amb la representació de Liberals i DA, separats a la nacional i junts en tres territorials, mentre que a l’esquerra, PS i SDP han aconseguit unir forces malgrat les ferides del passat. L’explosió de partits ha provocat el naixement de diverses formacions noves que fins fa poc compartien camí i que en alguns aspectes poc es distanciaran. Terceravia va sorgir d’una primera escissió de Liberals i, més tard, d’una segona divisió, va néixer Acció. També la candidata d’Andorra Endavant va passar per Liberals, després per Terceravia i se’n va separar per formar el seu propi partit. Una proliferació de partits que comportarà la dispersió del vot i que deixa, els votants més conservadors, en una posició poc clara. DA s’ha ajuntat amb els socis més conservadors en tres parròquies però també ho ha fet amb la part més progressista dels exliberals a Escaldes. La unió de PS i SDP per l’esquerra sembla més coherent que els acords del passat, però el pacte territorial a Encamp i, sobretot, a Ordino, amb el partit parroquial de Dolsa, ha trencat els esquemes de molts defensors de la coalició. Les unions en política no sempre segueixen una estratègia ideològica, però actualment el fraccionament més ampli es troba per la dreta que, en el seu dia, va aconseguir unir-se sota les sigles taronges per fer fora els socialdemòcrates del poder. Al panorama, a més, s’hi suma la incertesa del posicionament i la força que pugui tenir Concòrdia. Per ajudar els votants, és imprescindible que els partits siguin clars en els seus posicionaments en qüestions tan importants com Europa i l’habitatge.