Editorial
Més vot per correu
L’abstenció dels residents a l’estranger, en un context general de baixa participació, és preocupant. No obstant això, amb vista als comicis del 2 d’abril, l’increment de demandes de vot correu permet albirar un punt d’inflexió
Eel Consell va encomanar a l’Institut d’Estudis Andorrans el treball Anàlisi de l’abstenció a Andorra. Eleccions de l’any 2019, un informe aprofundit sobre les causes o motivacions que van provocar que un 31,7% dels ciutadans amb dret a vot no l’exercís a les generals de l’abril, percentatge que es va elevar fins a un preocupant 43,5% a les comunals celebrades al desembre, el pitjor registre des que es disposa de dades. La tendència a la baixa en la participació política, tot i el repunt que van significar les legislatives del 2019 respecte a les del 2015, és alarmant en el cas dels andorrans que no viuen a Andorra. A les generals només van votar 150 dels 1.332 electors amb llavors residència a l’estranger i a les comunals, 94 dels 1.419, unes xifres que evidencien el grau de desconnexió dels nacionals amb residència a l’estranger. Dins d’aquest col·lectiu hi ha una tipologia molt diversa de situacions tot i que es podrien enquadrar en tres grans grups: els estudiants que cursen estudis superiors, els treballadors d’empreses andorranes desplaçats i els professionals que han emigrat a l’estranger. Des de la perspectiva de la distància també hi ha diferències notables entre els que es troben relativament a prop, com a Barcelona o Tolosa, i per tant poden trobar un moment per desplaçar-se a votar a la Batllia durant els dies de campanya o durant la jornada electoral, dels que es troben a milers de quilòmetres i que depenen del vot per correu. I és precisament gràcies a aquesta modalitat que hi ha esperances que hi pugui haver un increment de la participació des de l’estranger. El canvi de la llei, que permet sol·licitar-lo a qualsevol persona que estigui desplaçada puntualment fora, i el major coneixement han redundat que s’hagin triplicat les demandes per acollir-se al vot per correu després de vuit anys de funcionament. L’estat ha treballat per garantir el dret al sufragi passiu en la distància i ara són els mateixos ciutadans els que han de voler participar en la vida pública andorrana a través de la principal eina, el vot.