Editorial
Plegar bé
Els nostres polítics administren molt malament les renúncies. Quan pleguen d’un càrrec o d’un partit o no baden boca o es refugien en les qüestions personals en lloc de parlar obertament de les causes perquè ho pugui entendre el ciutadà
La darrera legislatura ha evidenciat la fragilitat de les forces polítiques andorranes. La ruptura del Partit Liberal, l’escissió protagonitzada per Carine Montaner de terceravia, una formació que ha passat de disposar de quatre consellers a no presentar candidatura, la marxa de Rosa Gili del Partit Socialdemòcrata o la decisió de Toni Martí de plegar de Demòcrates han sacsejat el panorama polític. A escasses setmanes de les eleccions, el PS ha partit un nou revés amb la renúncia dels fins fa poc consellers generals Roger Padreny i Carles Sánchez, les úniques cares noves en un grup parlamentari copat pels polítics de llarga trajectòria com Pere López, Susanna Vela o Jordi Font. Ha estat una renúncia gestionada per part dels interessats des del silenci, sense cap mena d’explicació pública i evitant els informadors, oblidant que la ciutadania que va atorgar-los la confiança i la possibilitat de defensar les seves idees des dels escons del parlament mereix conèixer les causes de la marxa. Vist en perspectiva, la renúncia no es pot separar de les tensions que s’han produït al llarg de la legislatura en el grup parlamentari socialdemòcrata i el desalineament en temes de fons i forma amb la cúpula del partit protagonitzades especialment per un Padreny que va arribar a ser desautoritzat públicament pel cap de files, Pere López. La renúncia no comportarà cap problema formal amb vista a les eleccions –cap dels dos dissidents forma part de les llistes–, però sí que suposa un cop dur a l’estratègia del PS de buscar el vot més jove i ampliar els suports amb l’aliança amb SDP-Progressistes de Jaume Bartumeu. Padreny i Sánchez, de 29 i 38 anys, respectivament, eren dos homes de partit que simbolitzaven l’arribada a primera línia de noves generacions i que ara han decidit deixar no tan sols la política activa, sinó el mateix PS. En el pas pel parlament han deixat molt bon gust de boca pel tarannà conciliador i la voluntat d’acord, una trajectòria que no hauria de quedar enfosquida per una sortida per la porta falsa.