Editorial
Darrera paraula ciutadana
El Govern que surti de les eleccions del 2-A haurà d’afrontar les negociacions amb la UE. Les propostes formulades en campanya constituiran el gruix del mandat que en darrer terme serà sotmès a un referèndum de caràcter vinculant
Europa tindrà un protagonisme destacat en la campanya electoral que arrenca el 19 de març. En un punt hi ha coincidència de totes les forces que opten als comicis: la necessitat que la població ratifiqui en referèndum l’acord assolit pel Govern amb Brussel·les. Sotmetre al parer de la ciutadania el contingut era una opció ja prevista per l’actual Govern i compta amb el suport dels sis candidats que encapçalen les llistes. Després de vuit anys des de l’inici de les negociacions, amb l’alentiment obligat a causa de la pandèmia, els aspectes que s’hi tracten continuen sent molt desconeguts pel gruix de la ciutadania. El debat públic ha estat escàs i els actes de divulgació organitzats pel Govern s’han tancat amb molt baixa participació. La mateixa Comissió Europea, a través del vicepresident en visita oficial a Andorra el mes d’octubre passat, ja va advertir de la necessitat de reforçar la comunicació. La campanya pot ser un bon moment per posar sobre la taula els temors que una major homologació amb Europa provoca en amplis sectors de la població i els avantatges que pot suposar l’accés al mercat interior amb respecte a les especificitats andorranes en determinades matèries. Els partits haurien de posicionar-se amb responsabilitat, atès que en joc hi ha el futur a llarg termini del país, deixant de banda populismes i electoralismes. I per disposar d’una foto precisa són tan necessaris els estudis sobre l’impacte que podria tenir un o altre acord com les conseqüències d’un eventual tancament fallit de la negociació. Pretendre que donar per liquidades les converses tindria un efecte neutre de cara a les institucions europees és pecar d’ingenuïtat, després que ja el 2009 les dues parts comencessin a estudiar el millor model de relació i des del 2014 es negociï l’acord d’associació. L’acord pren tot el seu sentit si estableix un nou marc jurídic que propiciï la generació de riquesa i el creixement d’Andorra. És això el que caldrà negociar i el que la població haurà d’avaluar en un referèndum vinculant.