Editorial
El debat del creixement
La preocupació sobre el creixement del país ha fet un salt qualitatiu el darrer any en plena crisi del mercat de l’habitatge. L’oposició a una nova urbanització a Arinsal il·lustra un debat que va més enllà d’una llei que empara el promotor
El projecte de construcció d’una pleta a Arinsal ha posat sobre la taula un dels grans debats de país. No es tracta d’una urbanització insòlita. N’hi ha de similars en marxa i n’hi haurà en altres parròquies sense possibilitats d’aturar-les o canviar-les més enllà dels límits amb què permet jugar la legislació. L’articulació i els mitjans dels veïns contraris al projecte, la proximitat de les eleccions i el sentiment sobre la necessitat de frenar el creixement són els ingredients d’una polèmica amb més recorregut mediàtic que no pas legal. La llei del sòl i el seu desplegament a través dels plans d’urbanisme donen eines molt limitades als comuns o el Govern per condicionar la política de creixement. La voluntat del legislador ha estat històricament facilitar la urbanització de terrenys elevant el pes específic de la construcció sobre el PIB més enllà dels límits desitjables. Andorra es torna a trobar immersa en un boom constructiu amb la paradoxa que el gruix dels milers de metres quadrats projectats són d’alt standing i destinats prioritàriament a la venda quan hi ha una alarmant falta d’oferta de lloguer per a rendes baixes i mitjanes que ha disparat els preus fins a convertir l’habitatge en el principal problema del país. El projecte d’Arinsal, en una zona d’eixample urbà, data inicialment del 2010 i des de llavors ha estat objecte de diverses readaptacions rebaixant el sostre d’edificació. La urbanització de la parcel·la, de grans dimensions, comportarà encara que s’opti per un model tipus pleta, un increment notable de la població del quart i és lògic que amoïni els veïns, especialment aquells molt propers que gaudien d’una gran zona verda davant de casa. L’autorització del projecte és preceptiva per part del comú si es compleixen tots els requisits legals. Només les al·legacions que constatin vulneracions de la normativa podran ser aprovades. La darrera paraula la tindrà el Govern, a qui la darrera modificació de la llei del sòl atribueix la competència de vincular la concessió de noves llicències a l’impacte del projecte.