Editorial
Pensió mileurista
Una pensió de 1.047 euros de mitjana no vol dir que tots els jubilats que han cotitzat vint anys o més estiguin cobrant aquesta quantitat. Tot i això, una pensió de 1.000 euros no permet viure dignament a cap persona
La pensió de jubilació mitjana per als qui han cotitzat més de 20 anys a la Caixa Andorrana de Seguretat Social es va situar, el 31 de desembre de l’any passat, en 1.047 euros. El 2022 va arrencar amb 7.248 persones que havien superat la barrera dels vint anys de cotització i que estaven cobrant una pensió de jubilació. En total, la CASS pagava una prestació de jubilació a 13.308 pensionistes, que cobraven de mitjana 682,8 euros. En tots dos casos, la pensió s’ha revaloritzat respecte al 2021. En el primer, en 43 euros, i en el segon, en 29. Que la pensió mitjana per als qui han cotitzat més de 20 anys sigui de 1.047 euros no vol dir que 7.248 retirats que tenen dret de cobrar-la rebin aquesta quantitat. Alguns pensionistes guanyen més de 1.000 euros i quantitats molt superiors gràcies a la idiosincràsia històrica del sistema de pensions andorrà, i d’altres estan cobrant per sota d’aquesta xifra. Més enllà que hi hagi alguns pensionistes que estan cobrant unes prestacions de jubilació molt elevades, el que no és admissible és que hi hagi una gran quantitat de persones que, un cop finalitzada la seva vida laboral, estiguin rebent una pensió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social inferior o igual als mil euros. És indiscutible que ara mateix aquesta quantitat de diners mensuals per cobrir les necessitats d’una persona és insuficient. El nivell de vida al Principat és molt alt i cada vegada, si no canvia molt la situació actual, ho serà més. Els preus dels productes d’alimentació cada cop són més elevats i altres, com els dels carburants, es mantenen en cotes que no s’havien vist mai a Andorra tot i una petita baixada. Cal que els pensionistes rebin unes prestacions adequades. I no només els pensionistes, sinó també els treballadors, que veuen dia rere dia com baixa el seu poder adquisitiu per culpa de l’increment de l’IPC mentre els salaris dels treballadors que no són funcionaris no creixen al mateix ritme. Si tot continua igual, cada cop serà més difícil viure al Principat, amb unes pensions i uns sous molt precaris.