Editorial
Molt en joc
La campanya va començar ahir i les urnes ja s’obren avui a la Batllia amb el vot judicial. El debat d’idees ha de prevaldre en el procés electoral per sobre de les desqualificacions i, sobretot, de l’intent de desacreditar el país i les institucions
Les sis candidatures que es disputen els 28 escons del Consell es van posar ahir formalment en marxa. Ja fa dies, però, que treballen per formar les llistes, redactar el programa i la professió de fe o dissenyar la campanya. I ja fa dies que protagonitzen accions que a parer de la junta electoral, i en aplicació d’una legislació obsoleta, s’haurien d’haver endarrerit fins ahir. El tancament de llistes va oferir una fotografia amb dues opcions amb aspiracions de Govern –DA i PS, presents a set i sis parròquies, respectivament– i quatre més que volen ser decisives si no hi ha majoria absoluta. Els grans debats no haurien d’allunyar-se gaire dels plantejats els darrers mesos amb l’habitatge, la carestia vida, el creixement urbanístic i l’acord d’associació amb la UE com a matèries centrals. Són tots temes que no tan sols condicionen el dia a dia del ciutadà, sinó que determinen el model econòmic i social del país. El 2-A farem molt més que triar el Consell que després designarà el cap de Govern, hi ha més que mai en joc el futur del país, que passa bàsicament per la resposta a: quant i com volem créixer i com volem relacionar-nos amb Europa i el món? La campanya haurà de permetre escoltar les diagnosis i les receptes de cada partit que, un cop filtrades per les urnes, s’han d’aplicar des de les institucions. Els tot just tretze dies de campanya es poden fer molt llargs per a DA, el partit que surt com a màxim favorit –l’enquesta política de l’ARI només ho confirma– i curta per al PS, amb molt espai per recuperar si vol mantenir les opcions de Govern. El procés electoral no estarà exempt de factors externs. Vuit anys després de l’esclat de la crisi BPA, l’afer irromp de nou amb una campanya matussera per intentar desprestigiar les institucions i promocionar la causa dels antics màxims accionistes del banc. Tot i que un canal de TV català d’escassa audiència ha posat la seva programació al servei de la causa –erosionar el Govern–, aquesta no ha tingut ni recorregut a Andorra, ni en xarxes, ni a la resta de mitjans catalans i espanyols.