Editorial
Facturar per negligència
La Llei dels bombers permet facturar els rescats provocats per la negligència a la muntanya. El cos confia que el Govern desenvoluparà la normativa necessària per aplicar una mesura que s’espera que tingui un efecte dissuasiu
El debat sobre els rescats de muntanya i la possibilitat de cobrar-los no és tan senzill com sembla. Si es planteja que els usuaris que fan sortides imprudents a la muntanya hagin de cobrir la despesa generada, la primera necessitat és establir un límit clar entre el que es considera negligència i l’emergència. Les sortides dels grups especialitzats en rescats, siguin dels bombers o de qualsevol altre cos de l’Estat, tenen un cost elevat que es multiplica quan s’ha d’utilitzar l’helicòpter, en recerques llargues o s’ha d’intervenir en àrees de difícil accés. A més, comporta la mobilització de recursos previstos per emergències o accidents. Són moltes les administracions que regulen que es puguin taxar els rescats de muntanya quan els excursionistes hagin comès imprudències tan evidents com accedir a una zona prohibida o haver fet cas omís a les alertes meteorològiques. L’administració ha deixat oberta aquesta possibilitat preveient-la a la Llei del cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments, però no ha acabat de fer el salt amb el desenvolupament d’una normativa específica. La popularització del muntanyisme, amb un increment del nombre de practicants, una part dels quals no pren les proteccions més bàsiques, com ara la consulta de la previsió, l’estudi de la ruta o disposar de material adequat, ha fet augmentar el nombre de rescats. A Andorra només l’any passat els bombers van intervenir en 137, pràcticament la meitat dels quals per incidents relacionats amb senderistes. No ha de sorprendre, doncs, que els mateixos bombers, bons coneixedors de la problemàtica, reivindiquin que es facturin, que ja preveu la normativa als països veïns, quan es pugui demostrar la temeritat. La simple aplicació ja tindria per se un efecte dissuasiu que caldria, però, acompanyar d’accions de conscienciació sobre els perills de la muntanya o de la possibilitat de disposar d’una assegurança individual o col·lectiva. I encara millor usar els recursos generats per reforçar la prevenció i la conscienciació.