Editorial
Espot la cara, López la creu
Xavier Espot afronta el segon mandat amb una claríssima majoria absoluta, la tercera de Demòcrates en quatre eleccions. Pere López, en canvi, en el seu tercer intent protagonitza el pitjor resultat de la història dels socialdemòcrates
Xavier Espot va obtenir a les eleccions legislatives celebrades ahir una victòria sense matisos. Tot i la caiguda de tres punts percentuals en vots a la nacional, Demòcrates ha ampliat la majoria d’11 a 16 escons, als quals caldria sumar l’aconseguit per Marc Magallón, i consolida la supremacia territorial amb sis de les set parròquies. El polític escaldenc s’ha guanyat els suports per encarar una segona legislatura en solitari sense peatges amb els seus anteriors socis –Liberals i Acció– fagocitats pel vot útil i les lluites fratricides. No obstant això, les aliances a Ordino i Andorra la Vella, on Liberals té el primer suplent, poden atorgar a aquesta formació alguna recompensa extra en forma de conseller. L’àmplia majoria ha de permetre a Espot afrontar els grans reptes que el país té plantejats, des de l’habitatge fins a la reforma de les pensions. La legitimació electoral, no obstant això, no pot ser obstacle per continuar treballant en grans consensos en les qüestions d’Estat, especialment el dossier de la Unió Europea. L’altra cara de la moneda la va protagonitzar Pere López. Ha liderat el pitjor resultat de la història del Partit Socialdemòcrata tant en nombre d’escons com en percentatge de vot, una derrota sense pal·liatius agreujada perquè s’ha produït en coalició amb SDP de Jaume Bartumeu, que s’ha quedat sense representació. El PS va viure ahir la fi d’una etapa que, malgrat no ho verbalitzés la cúpula del partit, només es pot cloure definitivament amb l’entrada d’una nova direcció i el retorn de molts dels militants crítics que han acabat marxant els darrers anys. La formació s’ha vist superada per Concòrdia, que en només vuit mesos ha capitalitzat el vot de canvi, s’ha col·locat com a segona força al Consell amb una proposta fresca i transversal i ha obtingut un meritori triomf a Sant Julià. Si Concòrdia presenta una proposta coral, l’altra de les grans sorpreses és personalíssima. Carine Montaner ha posat veu al descontentament amb un projecte populista que fins ahir es va infravalorar.