Editorial
La renovació de l'esquerra
Pere López, una de les figures centrals de la política dels darrers 15 anys, plega. Assumeix la responsabilitat per la desfeta i deixa via lliure a la refundació de l’esquerra, un procés que no pot ser només de noms, sinó també de plantejaments
Pere López ha fet un pas enrere que serà definitiu a partir del congrés del 20 de maig. El líder del Partit Socialdemòcrata, després dels mals resultats de diumenge, renuncia a l’escó al Consell tot i que continuarà interinament al capdavant del partit fins que una nova estructura encari el procés de renovació. El moviment era previsible des de la mateixa nit electoral, en què el PS va confirmar la pitjor desfeta de la seva història. El 2015 Pere López va haver de fer front com a cap de llista a l’escissió de SDP de Jaume Bartumeu obtenint el 23,5% dels vots i tres consellers. El 2019, també en competència amb els antics companys, el percentatge va créixer fins al 30,6% amb set escons. El 2023, tot i la coalició amb Bartumeu, no tan sols ha caigut fins al 21% i els tres parlamentaris, sinó que ha quedat relegat a la tercera plaça, superat per l’empenta de Concòrdia, una força que representa la nova manera de fer política davant dels partits tradicionals. L’equip que prengui les regnes del PS no ho tindrà fàcil. Hi trobarà una marca devaluada i un partit envellit i empetitit pel degoteig de baixes en els darrers temps, algunes tan significatives com les de la cònsol Rosa Gili o els exconsellers Roger Padreny i Carles Sánchez. La renovació de l’esquerra passa alhora per la integració amb SDP, l’altre soci de batacada. Ja ha anunciat la retirada el primer dels grans obstacles de la refundació d’aquest espai, tan necessari en la política andorrana com el conservador que també ha quedat orfe. L’altre, un Jaume Bartumeu que es nega a cedir el relleu tot i haver dilapidat el crèdit polític acumulat durant dècades, s’hi veurà abocat si no a curt, sí a mitjà termini. La travessa per a la nova direcció del PS serà llarga. Construir un nou projecte, amb noves idees i plantejaments, és una feina feixuga i més si el futur líder ha d’afrontar-ho sense la visibilitat –no sembla que Vela, Salazar o Baró hagin d’assumir-ho– que atorga el Consell i amb una amenaça com la de Concòrdia, un partit fresc que parla el mateix llenguatge que els joves.