Editorial
El transport públic gratuït
La gratuïtat del transport públic, mesura que va entrar en vigor el juliol de l’any passat, buscava reduir l’ús del vehicle privat i fer que els autobusos es convertissin en una opció diària per a la majoria de la ciutadania.
El passat mes de juliol va entrar en vigor la gratuïtat del transport públic amb l’objectiu final de fomentar-ne l’ús, més enllà de les repercussions positives a les butxaques dels ciutadans que s’estalviaven aquests diners i al medi ambient amb la suposada baixada de l’ús del vehicle privat i de les seves emissions. Les dades recollides durant els sis primers mesos de funcionament i fetes públiques pel ministeri d’Economia posen en relleu que hi ha hagut una explosió d’usuaris, però també indiquen que una majoria dels titulars d’un abonament no l’utilitzen diàriament. Les dades apunten que el creixement de viatgers ha estat del 82% respecte al període anterior a la prova pilot, però que només el 34,7% fan quinze trajectes o més al mes. En la franja més baixa hi ha el 23,4% que sols han fet un o dos viatges. La mitjana per usuari d’abonament al mes és de 14,6 viatges. Les dades del ministeri assenyalen que la mitjana de viatges de l’abonament mensual abans de la gratuïtat s’aproximava a les 35 validacions al mes. Un fet que deixa en evidència que abans de la gratuïtat del transport públic els qui feien servir el bus per desplaçar-se eren viatgers que sí que l’usaven com a mitjà de transport quotidià. Per últim, les dades assenyalen que entre el juliol i el desembre les línies de transport interurbà van sumar 2,73 milions de viatges. Abans de la gratuïtat van ser 1,52 milions. Un increment del 80%. Nou mesos després de l’entrada en vigor d’aquesta mesura, s’evidencia que la gratuïtat del transport públic fa més atractiu el seu ús puntual, però que no ha aconseguit que la gran majoria dels usuaris en sigui fidel per als seus trajectes habituals. Un fet que denota que l’oferta de línies i horaris no és la més adequada per a la globalitat de la ciutadania. La gratuïtat del transport públic és una bona aposta en moments de crisi econòmica i mediambiental com la que vivim, però ha d’estar acompanyada d’un bon servei que faciliti la vida al ciutadà. A Andorra encara és difícil moure’s sense el vehicle privat.