Bona temporada

Acabada la temporada d’hivern, la primera del forfet conjunt del país, és l’hora dels balanços. Grandvalira Resorts va avançar ahir les dades d’un exercici que va arrencar de manera espectacular, però que s’ha acabat ressentint de la falta de neu. Tot i això, s’ha assolit una xifra de 2,36 milions de dies d’esquí, un resultat lleugerament superior a la temporada anterior, malgrat que les circumstàncies meteorològiques han estat més adverses. Però els balanços no es poden basar exclusivament en els nombre de visitants. La facturació total de les estacions, i de cadascun dels seus sectors, o la despesa mitjana per persona tant a pistes com en el global de l’estada són elements fonamentals per valorar l’evolució de l’any, igual que ho serà el comportament de la temporada d’estiu dels camps de neu reconvertits en grans centres d’oci. Aquestes dades, a priori molt millors que en anys anteriors, permetran avaluar la bona salut de les empreses turístiques, un sector que ha de tenir presents els esforços econòmics realitzats per les estacions d’esquí, exemple d’empreses de confluència de capital públic i privat. Perquè tot i la calor i l’absència de neu en el tram final, s’ha aconseguit obrir portes 136 dies l’any, amb un percentatge de pistes superior al 75%, uns excel·lents registres que només es poden explicar per les inversions milionàries en cultiu de neu i pels equips humans molt preparats en el tractament de pistes. El model de les estacions s’allunya cada cop més de la destinació de low cost; el preu mitjà del forfet només ha pujat, una tendència que s’ha intensificat amb l’entrada de Pal Arinsal en la comercialització conjunta, i serveis paral·lels com la restauració o l’oferta d’après-ski han experimentat un salt qualitatiu els darrers anys. Els reptes de la indústria de la neu són complexos, el més decisiu dels quals és el canvi climàtic, però sense oblidar-ne un altre estretament relacionat pel seu impacte mediambiental, com és evitar la massificació sense renunciar al creixement sostingut.