Editorial
Estabilitat a les escoles
Amb l’atribució via concurs públic de vuit directors i tres caps d’estudi de l’Escola andorrana es consoliden els claustres dels centres dependents del ministeri després que no s’hagués convocat cap edicte des del 2009
L’Escola andorrana està descentralitzada. Cada parròquia disposa d’un centre de maternal i primera ensenyança, dos en el cas d’Encamp en sumar-s’hi l’escola del Pas de la Casa. A la segona ensenyança els alumnes es concentren a Ordino (alumnes de la vall del nord), a Encamp (vall d’orient) i a Santa Coloma (sud del país). Si sumem els onze centres d’educació obligatòria, que cobreixen els alumnes entre tres i setze anys, en vuit hi ha a hores d’ara directors i en sis caps d’estudi provisionals, en no haver-se cobert les baixes per jubilació des de fa anys. La provisionalitat s’havia instal·lat en els claustres de la majoria d’escoles, una situació que ara s’ha resolt amb l’esperat concurs per a la cobertura de 14 places de personal de responsabilitat de gestió administrativa o pedagògica per resoldre les vacants de direcció, caps d’estudi i inspecció. El procés de selecció, que ha abraçat pràcticament deu mesos, es va iniciar amb l’edicte publicat el juny passat. Els guanyadors de l’oposició –només han quedat per cobrir les places de caps d’estudi del Pas de la Casa, Andorra la Vella i Sant Julià– s’incorporaran als nous destins amb l’inici del curs escolar. En la majoria de casos, els nous càrrecs venen avalats per experiència prèvia en responsabilitats similars. Molts d’ells ja han ocupat en els darrers anys llocs de director o cap d’estudis fruit de processos de mobilitat, situació que fa preveure traspassos plàcids a les escoles. Situacions de provisionalitat –més de la meitat dels llocs de responsabilitat eren temporals en el moment de convocar el concurs– no s’haurien d’allargar en el temps. Entra dins de la lògica que hi hagi places momentàniament lliures per mobilitats internes o excedències, com la de la mateixa ministra, que previsiblement tornarà a la direcció de batxillerat, o la de la secretària del comú escaldenc, però els concursos per proveir places no s’haurien d’allargar tretze o catorze anys, sinó que haurien de sovintejar per fomentar la carrera professional dins del cos de l’ensenyament.