Editorial
Boom de la construcció
La desmesurada activitat constructiva que es vivia al país l’any passat va portar el Govern a entrar un projecte de llei pel tràmit d’extrema urgència amb l’objectiu de frenar el boom de la construcció i el creixement urbanístic.
El setembre de l’any passat el Govern va entrar un projecte de llei pel tràmit d’extrema urgència per frenar el boom de la construcció i l’important creixement urbanístic que s’estava produint. Entre la data de l’anunci, el 12 de setembre de l’any passat, i la seva aplicació, el 28 del mateix mes, els comuns van rebre almenys 65 sol·licituds d’obres que volien esquivar els canvis de requisits de l’executiu per a les noves construccions. Segons les dades facilitades pel Govern, el nombre de sol·licituds entrades als comuns per dur a terme un projecte urbanístic va passar des de 364 durant el 2021 fins a 402 al tancament de l’any passat. És a dir, un increment del 10,4%. Una xifra que pot augmentar perquè encara pot entrar-ne algun més perquè continuen rebent projectes d’aquelles dates. Més xifres pel que fa al cas: la mitjana de projectes entrats per mes durant el 2021 va ser de 30,3 i l’any passat aquesta xifra mitjana va augmentar fins a 33,5. La llei entrada pel tràmit d’extrema urgència al setembre obliga també els comuns a disposar d’estudis de capacitat màxima per a cada parròquia i deixa clar que mentre aquests estudis no s’hagin elaborat i aprovat, les llicències d’edificació queden condicionades a l’obtenció d’un informe favorable dels ministeris d’Urbanisme i Medi Ambient. Quan es va aprovar el projecte de llei per frenar el boom de la construcció i l’important creixement urbanístic es va parlar de moratòria encoberta, però les dades ho estan rebatent. Tot i això, fonts del Govern afirmen que el creixement respecte al nombre de projectes del 2021 és normal tenint en compte el moment expansiu i no “extraordinari” i argumenten que la mitjana de projectes entrats per mes és similar. Només cal passejar pels carrers per veure que el boom de la construcció no s’ha aturat i que res no fa pensar que ho faci els propers anys. Només un empitjorament indesitjat de la situació econòmica pot provocar una crisi de la construcció, les conseqüències de la qual desconeixem a Andorra.