Editorial
Cares noves al Consell
El Consell General viurà dimecres una mena de revolució. No perquè en canviï el color polític, que fins i tot serà més ‘taronja’ que en la legislatura passada. Sí que ho serà pels noms, ja que molts parlamentaris s’estrenaran a la cambra.
Dimecres vinent, 26 d’abril, es durà a terme a la Casa de la Vall la sessió constitutiva del Consell General sorgit de les eleccions generals que es van celebrar el 2 d’abril passat. Unes eleccions que van donar la majoria absoluta a Demòcrates per Andorra i que van provocar desfetes sonades com les del Partit Socialdemòcrata i Liberals d’Andorra. Les cares al Consell General canviaran i molt respecte a les que hi havia la legislatura passada, i és que hi haurà 17 de 28 parlamentaris que no repetiran a la cambra, gairebé una revolució. L’absència més sonada serà la del socialdemòcrata Pere López, que tot i haver aconseguit representació parlamentària ja fa dies que va anunciar que no ocuparia l’escó de conseller general i que s’apartava de la primera línia política amb l’objectiu d’ajudar a renovar un partit en hores baixes. Una decisió que honora López, que estava en el seu dret d’ocupar durant quatre anys una cadira al Consell General però que ha decidit fer un pas al costat. El mateix que dissabte va anunciar l’històric Jaume Bartumeu, que tot i no presentar-se a cap llista en les eleccions passades, ha pres com a seus els mals resultats de la socialdemocràcia, que es va presentar unida als comicis del 2 d’abril, i no serà candidat a aspirar a la presidència del partit que va fundar ni a ocupar cap altre càrrec de responsabilitat a la formació. Una altra cara que ha estat clau en els últims anys al Consell General que no repetirà serà la de Josep Pintat. Terceravia, el partit que lidera, va decidir no presentar-se a les eleccions, i Pintat no tindrà una cadira al parlament des que la va ocupar per primer cop l’any 2015. Altres figures habituals al Consell General no repetiran, per diverses raons, aquesta legislatura. És el cas de Ferran Costa, Jordi Font, Carles Sánchez, Roger Padreny, Quim Miró i Roser Suñé. Més enllà de les conseqüències de la política, és saludable per a la democràcia d’un país que els càrrecs de responsabilitat, en aquest cas els consellers generals, no s’eternitzin i donin pas a noves idees i objectius.