Editorial
Residència fora del Prat Gran
L’ampliació de la Universitat d’Andorra cap a l’edifici de l’antiga Fàbrica Reig evidencia la fortalesa del projecte de campus, que inclou una residència d’estudiants que ha acabat assumint que no es pot aixecar al Prat Gran
El vell anhel de convertir Sant Julià en ciutat universitària es va construint pas a pas. La inauguració el curs del 2003-2004 del campus de la Universitat d’Andorra (UdA) a la parròquia ha estat seguida per altres institucions. A més de l’UdA, Sant Julià també acull el ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, les universitats Europea i Carlemany, l’Andorra Aviation Academy, el centre de formació professional o l’Andorra Recerca+Innovació. En total hi ha matriculats més de 3.000 estudiants, prop d’un 60% dels quals són presencials. L’oferta d’estudis superiors ha aconseguit generar l’arribada d’estudiants forans, però un factor actua com a fre: la falta i encariment de l’habitatge. El projecte de construcció d’una residència universitària ha de ser un pilar que afavoreixi el desenvolupament del campus lauredià. El comú hi treballa intensament amb l’objectiu de trobar els inversors per tirar-la endavant. Si bé aquesta idea és compartida pel gruix dels ciutadans de la parròquia i els seus representants polítics, hi ha una línia vermella que fins i tot el comú ha acabat incorporant en el discurs: la necessitat de preservar el Prat Gran, el gran pulmó social d’una parròquia que no disposa de grans espais públics d’esbarjo. El comú, que ha contemplat llargament el solar com a possible ubicació del centre, l’ha acabat descartant perquè no quedi cap dubte amb vista a les comunals. Desperta Lauredià, una força que ha obtingut un clar reconeixement amb la victòria de la llista territorial a les generals, ha encapçalat l’oposició a l’edificació de l’espai. Això no vol dir renunciar al projecte, sinó continuar la intermediació entre inversors i propietaris per trobar un espai adequat, una feina que està fent l’equip de govern de la corporació local. L’estudi encarregat pel comú veu viable un projecte que podria tenir un cost d’entre 25 i 28 milions i que contribuiria no tan sols a enfortir l’oferta acadèmica, sinó a generar activitat econòmica en una parròquia que té l’educació com a pol de desenvolupament.