Editorial
L'epicentre de la política
El Consell General escollirà avui síndic Carles Enseñat, que tot i la joventut inicia la seva cinquena legislatura a la cambra. Farà tàndem amb la parlamentària ordinenca Sandra Codina, que també repeteix al legislatiu
La IX legislatura constitucional arrenca aquest matí amb la constitució formal de la nova cambra parlamentària i l’elecció dels membres de la mesa: síndic, subsíndica i secretaris. Han passat tres setmanes i escaig des de la celebració de les eleccions el 2 d’abril. Avui ja seuran als seus escons els parlamentaris electes de la circumscripció nacional i les parroquials, amb l’única excepció del cap de llista socialdemòcrata, Pere López, que ha renunciat a la seva acta de conseller, plaça que ocuparà el número 4, Pere Baró. La fotografia a les escales de Casa de la vall no serà ni de bon tros la definitiva. Amb el pas de consellers electes al Govern –a més de Xavier Espot com a mínim Conxita Marsol, Raül Ferré i Jordi Torres– hi apareixeran noves cares. L’arribada del liberal Víctor Pintos, primer suplent d’Andorra la Vella, ampliarà l’espectre de partits polítics a la cambra. Totes les formacions que es van presentar a les eleccions acabaran sent-hi representades, ja sigui amb un conseller no adscrit en el cas dels liberals o integrades en el grup demòcrata, com Acció amb Marc Magallón. Les primeres grans votacions del Consell seran per a l’elecció de la dupla formada per Carles Enseñat i Sandra Codina, que presidirà la cambra durant aquesta legislatura. El polític encampadà, de 38 anys, tot i la seva joventut acumula una llarga experiència de 12 anys i escaig a la cambra parlamentària en quatre legislatures diferents. Encara ara la cinquena com a màxim representant d’una institució que, en els darrers mandats, ha anat perdent pes respecte a l’executiu, una tendència que les urgències i necessitats de la covid només han agreujat. Apuntava la seva predecessora i de ben segur que Enseñat compartirà la necessitat de tornar a convertir el parlament en el punt neuràlgic de la política, un òrgan que no tan sols exerceixi la tasca de control de l’activitat del Govern, sinó que propiciï el debat d’idees, imprescindible atesos els grans compromisos que l’Estat té plantejats i amb independència de l’àmplia majoria de DA.