Ajuts esportius a l'alça

Un any més, les subvencions esportives tornen a créixer percentualment per sobre dels dos dígits. Els ajuts directes a clubs i federacions, sense tenir en compte l’esport professional, es disparen molt per sobre de la barrera dels quatre milions d’euros, amb un increment de l’onze per cent respecte a l’exercici passat. Si bé cada any hi ha necessitats de finançament específiques –en aquest cas seria la celebració dels Jocs dels Petits Estats–, la tendència general és clara. En una dècada les subvencions i ajuts del Govern han crescut un 37%, un percentatge molt superior si s’hi sumen els patrocinis a clubs professionals per part d’Andorra Turisme, que també han crescut, especialment amb l’arribada de l’FC Andorra a la segona divisió espanyola. El pressupost del Govern destina cada cop més recursos a la secretaria d’Estat d’Esports. En el llegat de la ministra Sílvia Riva, que no repetirà en el càr­rec, tindrà un paper destacat haver posat en valor dues àrees sovint menystingudes com la cultura –on s’han fet passos decidits per afavorir els creadors– i l’esport. També s’ha racionalitzat la metodologia dels ajuts, adaptant-la a les necessitats específiques dels beneficiaris permetent, per exemple, un cobrament únic de tot l’import anual. Tot i això, el creixement del finançament de clubs i federacions, que assumeixen el gruix de l’esport formatiu i de competició, no pot ser objecte d’augments continuats en el temps més enllà de l’actualització de preus. El Govern ha de valorar quin pes ha de tenir en el pressupost l’esport, que no hem d’oblidar que directament dona feina a un bon nombre de professionals. I, sobretot, reforçar la jerarquització ja prevista a la Llei de l’esport potenciant factors com el nombre de practicants, la projecció, els resultats o els d’interès estratègic. El cafè per a tothom, lluny d’actuar com a eina democratitzadora, pot tenir un efecte desincentivador per a clubs i federacions, als quals s’ha d’exigir el màxim rigor i professionalitat en la gestió del pressupost, el gruix del qual prové de recursos públics.