Editorial
L'aigua no és infinita
La falta de cultura d’estalvi de l’aigua i la manca de pluges ens fan alertar que podem trobar-nos en una situació difícil que obligui els responsables polítics a prendre mesures “dràstiques”, com ells mateixos les han qualificades
El malbaratament de l’aigua és un tema que ha tornat a l’actualitat. No és nou i sorgeix de manera cíclica quan hi ha èpoques de sequera, però malgrat que Andorra és un país privilegiat perquè no pateix falta de subministrament i, de moment, segons afirmen els responsables, no s’ha de témer per restriccions, és molt insolidari pensar que això no ens afecta. La nostra casa és el planeta, i l’increment de la temperatura, encara que sigui un sol grau, afecta tothom. Feia anys que les estacions d’esquí no arribaven tan justes a Setmana Santa per posar fi a la temporada, i d’aigua n’hi ha, però no en sobra. La calor i la sequera afecten les plantes i incrementen el risc d’incendi. Els comuns llançaran properament una campanya de comunicació per sensibilitzar la ciutadania de la importància de fer un ús responsable de l’aigua potable. Alerten que el volum d’aigua captat als rius i fonts del país cada vegada és menor davant un creixement urbanístic que no frena. Tot i que els dipòsits tenen ara com ara prou aigua per cobrir les necessitats de la població, cal anticipar-se, en paraules dels cònsols, “per evitar que s’hagin de prendre mesures més dràstiques” en el futur davant la sequera que afecta el Principat. No es pot obviar que estan avisant de mesures dràstiques i tot apunta que torna un estiu d’infern. Només cal recordar hiverns de fa una dècada amb pluges diàries i nevades abundants no només als cims. La població no n’és conscient i manté els (mal) hàbits, també en l’agricultura caldrà fer un sacrifici. És un bé de tots. El consum d’aigua domèstica per habitant i dia es va situar en 208 litres el 2021, molt lluny del consum d’aigua de boca en 150 litres per persona i dia que té com a objectiu el ministeri de Medi Ambient. Els cònsols també han de fer autocrítica, perquè una part important de l’aigua es perd per les canonades abans d’arribar a les aixetes dels consumidors. Si no es comença de seguida l’esforç d’estalvi, serà molt més complicat fer-ho amb mesures impopulars però necessàries, com el preu.