Editorial
Més enllà de les fronteres
La Seu d’Urgell s’està veient negativament influenciada per la tensa situació que viu el mercat de l’habitatge a Andorra. La marxa de residents fora de les fronteres acabarà comportant, si no es frena, un canvi de model social
El problema de l’habitatge no és exclusiu d’Andorra, si bé és cert que al Principat fa ja anys que la demanda ha superat l’oferta i els preus ofeguen, especialment, aquells amb rendes més baixes, però també i en gran manera la classe mitjana. La problemàtica ha arribat a tals nivells que ha empès molts residents a haver de buscar un habitatge fora de les fronteres del país. Una decisió que ha traslladat la problemàtica més enllà del territori andorrà, ofegant també altres localitats com la Seu d’Urgell, que en els darrers anys ha vist com els preus s’encarien entre un 10% i un 20% i l’oferta quedava reduïda per l’increment de residents. En espera de la llei amb la qual treballa Espanya per mirar de rebaixar la tensió del mercat de l’habitatge, especialment el de lloguer, els dirigents de la Seu estudien quines accions poden fer per solucionar el problema. La situació de la Seu no deixa de ser una mostra més que el problema de l’habitatge a Andorra s’ha cronificat i que, lluny de retrocedir, cada vegada afecta més persones que, a poc a poc, s’estan veient abocades a no poder viure al país on treballen. No és el primer lloc que té aquest tipus de dificultats, sovint s’ha comparat amb Mònaco, i és que tot i no estar en la mateixa situació, sí que és cert que l’allau de residents que busquen pis a la Seu fa que se’l recordi. Andorra ha fet diverses accions, entre les quals la congelació de lloguers o apostar per ajudes per incentivar la compra. Les mesures, però, no han estat suficients per frenar l’embranzida dels preus a l’alça. De la capacitat de buscar una sortida al problema de l’habitatge que tinguin les institucions i les persones particulars implicades dependrà el benestar de la societat andorrana, i afectarà directament la competitivitat del teixit productiu, que es veu tocat per l’increment dels lloguers en afectar locals, i també els assalariats. Enviar massivament els treballadors del país a les comarques veïnes, convertides en zones dormitori, comportarà amb el temps renunciar al nostre model social.