Editorial
Un relat que no s'aguanta
La Batllia ha acceptat a tràmit una querella de l’AREB, presentada fa cinc mesos, que pot marcar el futur del ‘cas BPA’ perquè es recolza en un demolidor informe sobre una estructura paral·lela interna per presumptament delinquir
Vuit anys després de la intervenció de BPA, arran de la nota de l’agència d’intel·ligència financera dels Estats Units (FinCEN), el gruix de les causes judicials continua obert. Només el procés contra l’exconsellera Meritxell Mateu i l’exconseller delegat del banc Joan Pau Miquel, amb sengles condemnes a 30 i 18 mesos de presó condicional, ha esgotat les instàncies ordinàries. També s’han rebutjat les querelles presentades per Higini Cierco contra diversos alts càrrecs polítics del Govern. La resta avança amb extrema lentitud. És paradigmàtica l’evolució del primer, que no principal, dels judicis, que té com a epicentre el grup Gao Ping i que s’està desenvolupant al Tribunal de Corts des del gener del 2018. Els retards successius, tan del gust de les defenses, també han estat avalats per l’excés de zel dels jutges per evitar qualsevol impugnació per indefensió. El pas del temps, però, en lloc de reforçar el relat de la conspiració de Washington i Madrid amb la complicitat de l’executiu andorrà per fer caure l’entitat bancària l’ha afeblit fins caricaturitzar-lo amb la impagable aportació de mitjans afins i pamflets. Abans de l’advertiment de la FinCEN, que va aïllar internacionalment el banc i de retruc va posar en perill el sistema financer i l’Estat, grans bancs internacionals –JP Morgan, UBS, Deutsche Bank o Société Générale– ja havien bloquejat la intermediació en dòlars amb BPA, una malfiança internacional que ja augurava un trist final. Cal afegir-hi les noves evidències documentals aportades per l’AREB que acompanyen la querella contra tretze alts directius, capitanejats per Joan Pau Miquel, i que han estat avançades per aquest rotatiu. Els correus electrònics de l’evidència digital, recopilada entre milions de documents per la consultora PwC, impulsen la denúncia pels presumptes delictes d’associació il·lícita i d’activitat bancària o financera il·legals. El nou front judicial, que no esquitxa els màxims accionistes, apunta a una suposada operativa que va molt més enllà de quatre compensacions.