Editorial
Els salaris del Consell
Una vegada més sorgeix el debat sobre la dedicació i els salaris que han de percebre els consellers. La repetició de la qüestió evidencia que cal definir unes regles del joc clares que es recullin al reglament.
El debat sobre els salaris dels càrrecs públics emergeix periòdicament, ja sigui a l’inici de legislatura per posar les cartes sobre la taula o enmig de cada crisi econòmica per exigir als dirigents que s’ajustin el cinturó igual que ho fa la ciutadania. Tot just començar la novena legislatura, el Consell General torna a protagonitzar un debat sobre els salaris dels consellers generals, no només sobre la quantitat, sinó també sobre qui els ha de pagar. Els recentment nomenats síndics generals han proposat que hi hagi un únic patró, el Consell, i que el sou dels parlamentaris no surti, com fins ara, una part des dels grups parlamentaris i l’altra des de la institució parlamentària. A efectes de quantitat a percebre no hi ha diferència, però sí pel que fa a la forma. Enmig del debat d’aquesta proposta, que a priori els grups veuen amb bons ulls, n’ha aparegut un de nou. Els nouvinguts al Consell, el grup de Concòrdia, proposa que, a les dues figures establertes fins ara des del punt de vista salarial -el conseller ras que cobra 2.185 euros bruts i pot combinar la feina al Parlament amb la seva professió, i el que hi és a ple temps, que cobra el doble-, s’hi afegeixi una tercera opció per als parlamentaris que tinguin una dedicació del 75% del seu temps. Per simplificar-ho, el conseller ras equivaldria a mitja jornada, amb opció a compatibilitzar la feina fora del Consell; el parlamentari a ple temps té dedicació exclusiva i cobra el doble, i el tercer faria un 25% més de feina i percebria un 25% més de salari, i podria combinar també la professió externa. És un plantejament que ni tan sols dins del grup de Concòrdia genera consens, però que s’ha posat sobre la taula i que no tothom ha vist amb mals ulls, entenent que és complicat que la dedicació d’un conseller sigui de mitja jornada. En tot cas, el reglament del Consell no especifica res sobre la qüestió, més enllà de les incompatibilitats marcades per llei, la qual cosa evidencia que cal un debat serè i assossegat que permeti establir regles de joc clares pel que fa als salaris i que no hi hagi més dubtes.