Editorial
La fi de l'emergència covid
La covid ha estat la major amenaça sanitària que ha hagut d’afrontar el món en el darrer segle. La fi de l’emergència no vol dir que hagi desaparegut o no calgui mantenir la vigilància. S’ha superat la fase aguda, però el virus encara circula
El final de l’emergència de salut pública per la covid-19 va ser declarat divendres de manera oficial per l’Organització Mundial de la Salut després de 1.191 dies. Ja fa mesos, no obstant això, que entre la població es donava per descomptat un virus global que ens va canviar la manera de veure i entendre el món. El primer cas es va detectar el 2 de març del 2020: un jove que va contraure el virus en una estada a Milà. Les mesures d’excepció es van començar a decretar a partir del 12 de març i el confinament és pràcticament absolut el 21 del mateix mes, la vigília que es produís la primera mort a Andorra, d’un home de 88 anys. Aquests tres anys i escaig s’han hagut de lamentar fins a 159 víctimes mortals entre els 48.000 casos registrats, unes xifres que evidencien la cruesa d’una malaltia que ha deixat seqüeles importants entre molts pacients o que persisteix en els símptomes convertida en una patologia de llarg recorregut. Només a Andorra una xifra important de la població –43.107 persones– compta fins ara amb la tercera dosis de la vacuna. La guàrdia contra el coronavirus no es pot abaixar perquè continua present entre nosaltres. El mateix ministre de Salut en funcions, Albert Font, va recordar ahir que cal continuar amb la vigilància i la protecció de les persones més vulnerables i seguir les mesures d’higiene bàsiques. Les autoritats sanitàries, tant locals com mundials, hauran de continuar vetllant pel control de la malaltia, de les variants i de qualsevol mutació que es pugui produir. L’anàlisi i el balanç de la comunitat científica i dels gestors públics, però, ha d’anar més lluny. Mai ens havíem enfrontat a un fenomen d’aquestes característiques i, per tant, s’han hagut de prendre decisions inèdites, moltes d’encertades, però de ben segur que també d’altres d’errònies o amb marge de millora. Aquestes conclusions s’han d’incorporar no tan sols als protocols per a futures infeccions, sinó a la sanitat reforçant l’atenció primària, l’estructura hospitalària o aquells centres assistencials sensibles com les residències.