Editorial

Inajornable

La predisposició, com a mínim sobre el paper, de tots els partits a treballar pel sistema de pensions ha de ser aprofitada per la majoria parlamentària per activar un debat per garantir la viabilitat i la perdurabilitat de la branca de vellesa

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Xavier Espot reclamava en la seva intervenció davant el Consell durant el debat d’investidura un consens ampli i transversal en la reforma del sistema de pensions, un pacte polític però també amb la societat civil representada al consell d’administració. Hi coincidia el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, apostant per “un acord global” per resoldre “una de les crisis més pregones que afronta el nostre país”. La primera sessió a la cambra parlamentària va servir per confirmar el que la campanya electoral ja havia apuntat. Tots els partits coincideixen a grans trets en la diagnosi encara que no forçosament en els mesures a aplicar. No obstant això, la coincidència sobre la urgència de les mesures és plena. Si no hi ha correccions importants la fallida de la branca de vellesa és qüestió de temps i l’Estat no disposarà de recursos per reflotar-la. La primera responsabilitat és de la formació guanyadora dels comicis amb una majoria absoluta suficient per no demorar més la reforma. La resta de forces no poden emparar-se en aquesta majoria per defugir la seva responsabilitat d’intentar buscar l’acord més ampli possible per garantir la viabilitat d’un pilar bàsic del nostre estat del benestar. El consens no hauria de servir per aigualir una reforma al mínim comú denominador, sinó per aplicar amb valentia les mesures que garanteixin la perdurabilitat del sistema. Montserrat Capdevila, la presidenta de la CASS, que també formava part de la llista electoral de DA, insistia que “la reforma s’ha de fer sí o sí aquesta legislatura”. Donar un termini de quatre anys, després dels informes, grups de treball i comissions que s’han fet els darrers vuit, sembla excessiu. El Govern i el Consell General haurien de poder aprovar com a mínim el 2024 mesures prou significatives per aturar la sagnia encara que en deixessin alguna altra, més complexa d’implementar, per al 2025. Ajornar-ho tot plegat fins al 2026 no tan sols incrementaria l’abast del problema, sinó que, a més, provocaria tremolors de pols davant la imminència de les noves eleccions.

tracking