Editorial
Alternatives a urgències
El col·lapse a urgències s’ha evidenciat de nou aquest hivern, amb llargues esperes dels pacients i queixes del personal representat al sindicat sanitari, que ha denunciat escassedat de recursos. Es treballen fórmules per revertir-ho.
Les urgències hospitalàries han viscut amb una tensió especial aquest hivern, cosa que ha posat sobre la taula la necessitat d’una reorganització. Part del problema eren baixes de personal que s’havien de suplir, però també s’ha advocat per canvis més profunds, com ara fer equips sanitaris diferenciats per cobrir l’atenció dels pacients que van a l’hospital i les emergències mèdiques que requereixen un desplaçament a fora. Una altra de les propostes que se segueix analitzant és la d’ampliar l’horari de les guàrdies dels metges de capçalera, les permanències mèdiques que ara funcionen els caps de setmana i festius, quan estan tancades les consultes. Aquesta opció es planteja en constatar que una part dels pacients que acaben anant a l’hospital no necessiten l’atenció més especialitzada del centre sanitari, sinó que la patologia que presenten és pròpia de l’atenció primària. Per això molt sovint passen hores fins a ser atesos. Hi acaben acudint perquè és el servei sanitari que està obert les 24 hores, la qual cosa desvirtua la funció pròpia d’un hospital. Tampoc es tracta de culpar el ciutadà, que en un moment de neguit per l’estat de salut d’un mateix o d’un familiar cerca el recurs sanitari accessible. Però calen alternatives que no haurien d’implicar que el servei d’urgències creixi, si no és per tractar els casos que realment li pertoquen. El Col·legi de Metges rebutja l’ampliació de les permanències mèdiques perquè entén que no és un recurs que es necessiti, i advoca pel que s’anomena derivació inversa, que implica reconduir el pacient a un metge d’atenció primària en horari de consulta si el triatge a l’hospital determina que el seu estat no és urgent. Ministeri, SAAS i Col·legi comparteixen una comissió que tracta les diferents propostes. Els metges també incideixen en la importància de l’educació sanitària per a un ús correcte dels recursos sanitaris. Certament, aquests han d’estar mesurats per garantir una atenció de qualitat i evitar el sobredimensionament. Aquest equilibri, no sempre fàcil, s’ha de cercar.