Editorial
Inversió forana en totxo
La xifra de transaccions anuals immobiliàries a través de la inversió estrangera ronda el mig miler, amb prop de 200 milions d’euros, un volum suficient per afectar un mercat petit i sensible als estímuls com és l’andorrà
La inversió estrangera va ocupar un lloc preeminent en la campanya electoral. L’arribada de capital forà, difícilment quantificable atesa la disbauxa de les dades en què es mou el ministeri d’Economia, ha tingut un efecte favorable en l’activitat encara que no tan com segurament s’imaginaven els seus promotors, especialment pel que fa a l’impuls d’una diversificació real. No resulta, però, exagerat, tal com ha apuntat el cap de Govern reiteradament, sostenir que sense aquesta injecció econòmica el PIB real hauria estat molt inferior i que algun exercici fins i tot s’hauria produït un resultat negatiu. La inversió, sigui local o estrangera, és bona per se encara que sigui necessari acotar-ne els efectes col·laterals. I si hi ha algun àmbit especialment sensible aquest és el de l’habitatge. Mentre que les dades generals sobre impacte del capital internacional es basen en les previsions en el moment de presentar-se la sol·licitud, pel que fa a la compravenda d’immobles estan perfectament acotades en ser necessària la formalització notarial. El 2022 es van tancar un total de 500 operacions amb 183 milions d’inversió, una xifra notable que impacta directament sobre el mercat i tensiona la relació entre l’oferta i la demanda. Aquesta arribada de capital extern no tan sols té impacte sobre els preus, sinó que també acaba condicionant la tipologia d’habitatges de nova construcció amb predominança dels pisos de compra de mitjà i alt estànding o xalets. La política de promoció de les residències passives amb el requisit d’inversió, que ha acabat destinant-se majoritàriament al totxo, també ha contribuït a distorsionar el mercat. No hi ha cap solució màgica als problemes d’habitatge, sinó múltiples mesures que combinades han de permetre a les famílies tenir una llar a preu assumible. I una línia fonamental han de ser les accions per dissuadir les inversions marcadament especulatives fins i tot posant límits o sostres. Perquè per sobre de la llibertat d’empresa hi ha un bàsic com és el dret a un habitatge digne.