Editorial
Els comptes clars
40,57 euros de dieta màxima per àpat i un salari brut de 4.371 euros per als consellers de dedicació exclusiva. El parlament, a través de la junta de presidents, ha precisat l’abast de les dietes i els salaris dels membres
La transparència s’ha convertit en un element transcendent de l’activitat política. La població cada cop és més exigent amb els seus representants reclamant la màxima informació de les activitats que duen a terme per a un control i fiscalització eficient. La legislatura passada es va aprovar la Llei qualificada de transparència i accés a la informació pública, que representa tot un compromís del Consell, en desenvolupament de l’article 72 de la Constitució, que estableix la submissió de l’administració a aquest principi. El seguiment de la nova norma ha estat desigual entre administracions. La interpretació de les obligacions de publicitat activa varia fins i tot entre els mateixos ministeris del Govern, quedant-se en la majoria de casos per sota de les expectatives. La rendició de comptes i la transparència en l’ús dels recursos públics són elements clau per assegurar la integritat del sistema polític, promoure la bona governança i garantir la confiança ciutadana. El Consell General, com a màxim òrgan de la sobirania popular, és una de les institucions que més esforços han fet per incorporar les bones pràctiques en matèria econòmica en aspectes com salaris i dietes, que en les darreres legislatures han estat objecte de polèmiques puntuals. La nova Sindicatura ha fet un pas més amb l’aprovació en la junta de presidents celebrada ahir de les exigències per cobrar dietes, amb criteris d’import per zones geogràfiques o dimensió de les ciutats, i de la necessitat de documentar les despeses amb tiquets o factures. Normes clares i públiques i justificació de qualsevol import per evitar qualsevol recel o arbitrarietat. L’altra gran mesura adoptada per la cambra és la precisió dels salaris dels consellers i càrrecs del Consell, delimitar l’acumulació de complements i prohibir les forquilles salarials. És responsabilitat del parlament garantir que el diner públic s’utilitza de manera adequada i amb transparència i que els ciutadans tinguin accés a la informació financera rellevant amb vista a promoure una gestió responsable.