Editorial
Les reserves fantasma
Tot i que sembla de sentit comú i que no comporta cap esforç, moltes persones reserven taula en un restaurant i després no s’hi presenten. No avisen i no tenen en compte que causen un perjudici a un negoci i als seus treballadors.
En temps de crisi, i amb una inflació galopant, amb els interessos crediticis a l'alça i uns sous majoritàriament baixos, les famílies no tenen altre remei que estrènyer-se el cinturó, i això, evidentment, comporta una disminució del consum, i també de la despesa en activitats d’oci, ja sigui viatges, restaurants o altres tipus d'activitats. En el cas concret dels restaurants, molts fan sacrificis per no imputar l’increment dels aliments i les despeses als preus dels menús i dels plats que ofereixen, com a fórmula per mantenir la clientela i no perdre-la, conscients que és millor reduir beneficis i mantenir els clients. Des del sector primari fins a la venda final, els aliments estan en escalada contínua per factors diversos. Això fa que les anomenades reserves fantasma tinguin avui dia un efecte més negatiu que en època de bonança. Els restauradors posen el crit al cel, i amb raó, a causa d’aquelles persones que no avisen que no vindran a dinar o a sopar, tot i tenir una taula reservada per a un nombre de comen-sals. Sembla un fet banal, amb poques conseqüències, però moltes vegades aquella taula queda lliure, cosa que comporta per al negoci la pèrdua d'un ingrés. Si hi afegim que aquesta forma incívica d’actuar no és una excepció, sinó que és repeteix amb molta freqüència, es pot entendre la indignació dels restaurants, perquè amb una simple trucada o un correu electrònic, el problema deixa d’existir. A Espanya, no presentar-se al restaurant després d’haver fet una reserva pot sortir molt car, si no s’avisa amb temps. Alguns apliquen una penalització per persona, que hauria de ser proporcional al perjudici que es causi al restaurant. No és el mateix un negoci amb un flux normal de clients que un en què cal reservar tres mesos abans. A Andorra, els propietaris dels locals s’ho miren amb bons ulls i s’ho plantegen, però topen amb un impediment de protecció de dades pel que fa a la targeta de crèdit. El funcionament és igual de simple que el dels hotels: si no t’hi presentes, se’t cobra una part.