Editorial
Menys atractius
Andorra és cada vegada menys atractiva per als treballadors. Els sous ja no criden l’atenció, especialment quan se’ls ha de restar els alts preus de l’habitatge i l’increment generalitzat del cost de la vida.
L’estiu està tocant a la porta i, amb la seva arribada, comença una època important de feina per al sector de l’hostaleria. La patronal, però, s’ho mira amb preocupació pels problemes que estan tenint per trobar mà d’obra, una casuística que ja fa temps que s’allarga i que comença a cronificar-se al país. Per intentar revertir el problema, el Govern va aprovar una flexibilització dels requisits de les quotes per tal que els temporers que hagin treballat durant dues campanyes turístiques puguin sol·licitar la residència definitiva sense necessitat d’acreditar més experiència laboral. Els responsables dels locals d’hostaleria, però, afirmen que la modificació no està sent suficient per cobrir les vacants. A més, consideren que la quota d’estiu, que encara no s’ha aprovat, tampoc solucionarà el problema per la competència que suposen les destinacions de platja, que també busquen a la desesperada treballadors per al sector serveis. La problemàtica té difícil solució, perquè més enllà dels pegats que es puguin fer sobre les normes del sistema de quotes, el país cada cop és menys atractiu per als treballadors per una qüestió estructural. Els salaris ja no criden l’atenció, especialment quan s’adonen dels preus de l’habitatge i de l’increment generalitzat del cost de la vida. El treballador calcula què li quedarà per viure un cop restades les despeses a uns sous que poc s’han actualitzat per una feina que requereix moltes hores de dedicació i el resultat és molt desfavorable per a Andorra, que tampoc compta amb un subsidi d’atur en cas que els empleats es quedin sense feina. Tot plegat dificulta que el sector pugui fidelitzar els seus treballadors, fet que alhora genera problemes per mantenir l’atenció de qualitat de la qual es fa bandera sovint, reclamant convertir el Principat en un destí que atregui turisme d’un cert poder adquisitiu. S’ha d’entendre que no es tracta d’un problema únicament dels empresaris, sinó que trobar una solució a aquesta qüestió ens beneficia a tots, no només a aquells que viuen directament del turisme.